Pel que estic veient Japó és un país amb grans contrastos occidentals i orientals o tradicionals i moderns i això és una peculiaritat que el converteix en un país únic i inigualable. Primer he volgut conèixer la part més antiga, la típica japonesa, i visitar alguns dels punts històrics del país. Vaig anar a Himeji, on hi ha el castell de Himeji, un dels edificis més antics de Japó, declarat Tresor Nacional i Patrimoni de la Humanitat. És el castell més popular i el més visitat del país i per ser de l’edat mitjana conserva molt bé el blanc impecable que el distingeix. El castell també compta amb uns jardins tradicionals japonesos molt ben cuidats i d’una gran bellesa i tranquil·litat.

També vaig anar a Kyoto, ciutat que havia sigut capital del país fins el 1868 i que actualment és considerada la capital cultural. Kyoto segueix mantenint l’esperit de fa uns segles malgrat ser una ciutat tan gran (1,5 milions d’habitants). La ciutat guarda carrerons estrets amb fanals i botiguetes, castells, temples de tot tipus, mides i colors… inclús encara s’hi poden veure personatges mítics com Geishes pel barri de Gion. Jo no les vaig trobar i vaig haver de conformar-me amb el servei d’un parell de gruixuts d’aquests que s’empenyen en calçotets. Pel que m’han dit, les poques Geishes que queden són més una atracció turística que obreres del plaer, però “de haberlas haylas”.