He trobat la pau a la ciutat que més va patir la guerra. Hiroshima és considerada la ciutat de la pau i té molt integrada aquesta cultura pacífica conscienciant i educant els ciutadans ja de ben petits. Possiblement per això la gent d’aquí és tan amable i agradable. No té massa arquitectura interessant ja que és una ciutat nova, reconstruïda a mitjans del segle XX, on només queden alguns edificis anteriors a la Segona Guerra Mundial com el Castell d’Hiroshima i el Bomb Dome. Però als afores de la ciutat hi ha Miyajima, una illa tradicional japonesa reconeguda com a patrimoni de la humanitat on hi ha un vell santuari, l’Itsukushima, i l’O’torii, la gran porta que dóna la benvinguda als que vulguin visitar l’illa.

Un cop a l’illa pots gaudir dels seus típics carrers, paradetes i restaurants nipons o dels caminets, muntanyetes i boscos plens de cérvols (considerats animals sagrats per ells) que et transmeten aquesta pau i tranquil•litat de la que us parlava abans. Tampoc he fet massa coses interessants turísticament parlant però m’he sentit molt còmode, com si fos a casa.

Vaig hostatjar-me en un hostal molt acollidor amb un ambient boníssim i m’hi vaig quedar molts més dies dels que pensava. Vaig conèixer la recepcionista a Sydney i amb ella i els companys de l’hostal he passat molts bons moments tocant la guitarra i cantant, xerrant, menjant…i sortint de festa. Una nit vam viatjar dues hores fins a un poble deixat de la mà de déu per anar a parar a un petit bar on punxava un DJ neozelandès amic seu. Vam dormir a casa d’una americana i l’endemà vam tornar cap a Hiroshima fent alguna paradeta turística. Molt curiós i divertit tot plegat. La veritat és que em va costar marxar d’allà i passar de la relaxada i tranquil•la atmosfera d’Hiroshima al caòtic i desconcertant transport públic japonès rumb a Kyoto.