Després de l’enquesta sobre Lost, ha quedat molt clar que la Kate és el personatge preferit de tots els perduts i la que atreu més als seguidors d’aquesta intrigant sèrie. Dubto que els que l’heu votat us hagueu fixat més en la seva qualitat interpretativa i el seu carisma que en la seva encisadora figura. Almenys això és el que em passa a mi i possiblement a un 99% dels homes no els faria res quedar-se en una illa amb la companyia de l’Evangeline Lilly, una noia amb una tendra mirada i un fort caràcter. Ja m’hagués agradat entrevistar-la ja, i era el meu objectiu, però els contractes televisius no m’ho han permès. Vaig posar-me en contacte amb els productors de Lost per demanar una cita amb algun dels actors o treballadors de la filmació, aprofitant que tots ells estan rodant les últimes i definitives escenes a l’illa, i fer-ne un petit reportatge. No va resultar fàcil perquè tenien vacances entremig i cada cop que trucava em donaven un altre número fins que el cinquè cop em van atendre. I total, perquè després em diguessin que moltes gràcies per l’interès però només concedien entrevistes als periodistes de la Cuatro i la Fox. Sense el seu permís, encara que tingués el carnet de periodista internacional, el dret a la informació i tot el que em pogués inventar, no podia fer públic res que tingués a veure amb la sèrie.

El mail que em van enviar per dir-me que no podia entrevistar a ningú. Ja m’imaginava que no em concedirien una entrevista així com així -s’havia de provar si més no- però també tenia fe en topar-me amb algun d’ells fora de rodatge. Oahu no és tan gran, hi he estat prou temps i sé de molta gent que se’ls havia trobat voltant per l’illa. Però no he tingut sort i al final he marxat d’aquí sense poder-los veure, fet que em faria sentir força fracassat sinó fos perquè he fet altres coses com dormir a la platja on dormien ells, passejar per la vila de la Iniciativa Dharma, trobar les restes dels avions estrellats i anar a l’estudi on graven escenes interiors (búnquers i estacions..). Més del 90 % de la sèrie està gravada a Oahu (inclús les escenes que estan ambientades en llocs com Corea, Los Ángeles, Sydney…) i quan recorres aquesta illa et dóna la sensació d’estar dins la sèrie, i encara més quan t’acabes perdent en aquelles selves.  També sóc un fan de Lost i aquests dies estic tornant a mirar les dues últimes temporades per poder seguir el fil de la sisena ja que és d’aquelles sèries amb una trama enrevessada. Entre els flashbacks i flashforwards, els canvis en el temps, els fums, búnquers, temples i totes les coses rares que hi ha a l’illa, els del vol 815 i els altres i els altres dels altres… tot plegat fa que hi hagi un embolic considerable i que apareguin dubtes existencials en la majoria dels episodis. I això que només queden menys de vint capítols per respondre tots aquests interrogants i altres que se n’afegiran. Aconseguirà l’última temporada satisfer a tots els seguidors de la sèrie? Ens decebrà el seu final? Serà capaç d’anar-se’n de l’olla encara més? S’acabarà follant algú més el Sowyer? Què farem quan s’acabi la sèrie? Per quina droga ho substituirem? Són altres preguntes que també ens fem molts. No és freqüent que una sèrie causi tanta passió, tant neguit i tanta intriga entre els seguidors i que inclús aquesta faci modificar els horaris dels discursos del mateix Obama. Però s’ha de d’admetre que és una sèrie molt ben aconseguida, amb una producció pròpia de Hollywood i un repertori d’actors envejable que, acompanyat del suspens i l’intrigant fil narratiu que susciten els directors, fa que aquesta sèrie hagi creat tanta expectació. Si mireu per Internet hi ha molt spoiler i moltes teories sobre la sisena temporada i també algunes mentides. Algunes coses són segures com que començarà tal i com va començar la primera temporada, amb el Jack de protagonista; que reapareixeran els personatges morts, així com algun personatge nou… aquí teniu un paròdic episodi descartat de l’última temporada de Lost interpretat per un personatge inèdit: En Guillo va agafar un vol d’avió 516 que el portava cap a Hawaii, on havia de fer un curs d’anglès. Va creuar el Pacífic amb normalitat però de sobte van aparèixer les turbulències i l’avió es va començar a descontrolar fins que finalment va acabar estavellant-se contra una illa. Era el tercer avió que s’estavellava en aquella illa en menys d’un any i aquesta començava a estar plena de gent: el grup del John Lock, el grup del Jack, el grup del Ben, el grup de l’iniciativa Dharma, els rebels, el Jacob … i els dos hippies del Bernard i la Rose fent marranades entre els matolls. Els pocs viatgers que van sobreviure es van adonar aviat que aquella illa era un pèl estranya i en Guillo, que com altres en aquesta sèrie es va canviar el nom pel de Willy, va liderar un grup que aniria a explorar-la. Entre ells hi hauria Charles Whitmore, que també estava en aquell avió i com que té mala llet va acabar decidint el camí sense que ningú s’hi oposés. El grup de l’expedició va trobar el campament de la Dharma però semblava abandonat fins que van veure la Claire i el seu pare (i d’en Jack), que ja es coneixien amb el Whitmore d’antics negocis, partides de golf i nits al puticlub. Tots tres volien activar el fum negre per entretenir al John Lock i que deixés de fer bestieses, ja que l’illa estava tenint canvis constantment degut a l’explosió que havien causat en Jack i companyia 30 anys enrere. I havien completar l’objectiu de l’iniciativa Dharma abans que l’illa es traslladés a un altre planeta. I la missió de l’iniciativa Dharma només la sabia en Jacob, perquè en Ben no s’enterava de res i en Richard estava fent-se la liposucció diària. Evidentment en Jacob no estava mort sinó que havia agafat el cos de la Claire perquè, al no ser un humà de debò, podia agafar forma de qualsevol persona. En realitat tot allò era un experiment que estaven fent dos extraterrestres per tal de… LOST Fa ràbia quan apareixen aquestes lletres i et quedes amb les ganes de seguir veient què passa a continuació. Molts de nosaltres ho saciàvem ràpid amb el següent capítol que ens havíem descarregat d’Internet (aquesta sèrie té el rècord Guiness de descàrregues) però ara ens haurem d’esperar. Ben aviat tornarem a quedar-nos amb cara de tontos davant la pantalla amb les palles mentals que ens provoquen J. J. Abrams i Damon Lindelof.