Els volcans són un fenomen de la naturalesa intrigant. Són els grans de la terra, petites escapatòries de l’interior del planeta, xemeneies i saunes enormes i desaprofitades. I podria dir moltes ximpleries i donar-vos informació dels volcans, però tothom ja sap què és un volcà perquè és una de les coses que s’aprèn de ben xic i ja aleshores els trobem interessants. Aquest cap de setmana hem estat a l’illa dels volcans, Big Island, on hi ha el volcà actiu més gran del món i el que ofereix una activitat volcànica més espectacular. I també vam notar les seves conseqüències. Aquesta foto és del meu peu després d’estar en aquests volcans, però no cal que s’espantin els meus pares, no és cap cremada de lava. És una butllofa evolucionada que em vaig fer al Mauna Kea, perquè la lava s’ha amagat just abans que hi arribéssim. El Kilauea deixava anar rius de lava constantment i de forma controlada fins que hi vam arribar. També és mala sort que després d’estar 26 anys en visible erupció s’aturés just dos dies abans que l’anéssim a veure. Vam fer un vol en avioneta per sobre els volcans i les rodalies i després vam anar en cotxe pel parc natural i amb la intenció d’accedir al cràter del volcà Kilauea, però ens vam trobar que van tallar l’accés de moltes carreteres. Vam demanar als guardes el perquè i ens van respondre: “estant havent-hi molts canvis al volcà i per raons de seguretat, només poden accedir al cràter agents governamentals i investigadors”. Després ens toparíem amb una altra raó. El volcà estava traient gas tòxic i van començar tancar-ho tot i a avisar a la gent del perill, mentre passava algun cotxe de gent amb màscares de gas. Inclús no descartava una evacuació en qualsevol moment, fet que en el fons desitjava. Però nosaltres, com a bons catalans que som, no volíem malgastar els diners que ens havia costat entrar al parc i volíem no només  veure el cràter sinó també arribar-hi. Vam agafar un caminet i vam arribar al cràter, zona que, com era d’esperar, estava tancada per condicions d’emergència. Al diari d’aquí vam llegir que una part de la població de l’illa, els residents de les urbanitzacions de la zona pròxima als volcans, havia d’estar alerta i prendre mesures de protecció degut a la mala qualitat de l’aire, segons informaven i demanaven les autoritats hawaianes. Avui mateix també he llegit que just ahir s’estava cremant foc a la zona de Kona Sud, molt a prop d’on érem nosaltres. De fet l’últim dia que estàvem a Big Island vam veure uns núvols molt foscos i bromejàvem, sense tenir informació de res, sobre si seria l’erupció del volcà Kilauea o un incendi, però donant per suposat que seria un núvol. Sembla que al final la cosa anava de debò i n’hi ha un  que està cremant més de 400 hectàrees i encara no s’ha controlat. I sembla que les causes de l’incendi estan relacionades amb el volcà, com de costum, precisament ara que celebren el mes de conscienciació sobre els volcans (Volcano Awareness Month).  Aquests són alguns dels inconvenients que té una illa com la de Hawaii, on els volcans tenen tant protagonisme, tot i que també ho contraresten amb un encant únic. Encara vam tenir sort i sembla que vam marxar a temps perquè finalment vam poder gaudir de la visita de tota l’illa i els volcans sense cremar-nos. Uns volcans que normalment regalen un espectacle avorrit i pacient, però ens poden sorprendre en qualsevol moment i devastar aleatòriament el que els rodeja . I ens hem adonat de la vida que tenen aquestes estranyes muntanyes, hem presenciat aquests canvis d’humor que gasten, i aquestes maneres de cridar l’atenció tant imprevisibles.