Un dels propòsits que m’havia plantejat pel 2010 era pujar la muntanya més alta del món i ja l’he complert!! No he pujat l’Everest, que és la que està a més altura per tots aquells que es pensaven que la muntanya més alta del món era l’Everest (entre els que m’incloc).  Resulta que la més alta és el Mauna Kea, un volcà de l’illa de Hawaii, medint-la des de la seva base, que en el seu cas està per sota del mar. El dia 1 vam anar amb el cotxe de lloguer cap a la base turística del Mauna Kea i vam fer nit dins el cotxe en un parking del camí. La veritat és que vam tenir un sostre idíl•lic amb el cel plegat d’estrelles, constel•lacions i nebuloses fins que la lluna plena ho va eclipsar. Però això no treu que haguéssim dormit fatal gràcies al fred i la incomoditat que suposa dormir dues persones desorganitzades dins un cotxe petit. Però un cop va ser de dia, vaig començar a fer l’ascens fins al punt més alt, sense el Lara, que va decidir anar-hi amb el cotxe perquè no se la volia jugar amb el refredat que tenia. Ja sé que l’ascens no va ser des del principi, però per mi ja va fer el fet. Tampoc anava massa preparat, no duia botes adequades, ni forro-polar o jaqueta, ni pantalons llargs, ni guants… però amb el foular de l’AE Antoni Gaudí  ja en tenia prou. Qui s’han cregut que som! Això sí, a dalt feia un fred de collons, i un vent que quasi se m’endú muntanya avall (4200 metres són molts metres encara que estiguin al tròpic de Càncer). Allà dalt hi ha els observatoris més importants del món i unes vistes espectaculars, però no m’hi vaig poder estar gaire estona. Tampoc vaig veure ningú que passegés per allà o fes petar la xerrada, i de fet en tot el camí (anada i tornada) només vaig trobar-me una parella.