Avui és el dia de la patrona d’Espanya, la Immaculada Concepció. Tots (aquí generalitzo perquè en sé d’uns quans que treballàveu) heu pogut gaudir d’un meravellós pont de la Immaculada i la Constitució, malgrat potser alguns ni estiguin d’acord amb la simbologia que això representa. Però un pont és un pont, i qui és el maco que li diu que no a uns dies més de festa? Però aquest cap de setmana també ha estat motiu de celebració per un altre tema. També fa sentir orgullosos a molts espanyols però com a mínim té un rerefons més proper, ja que no ens recorda aspectes maristes ni burocràtics, sinó que té un sentit esportiu. Parlo de la Copa Davis, que precisament es va celebrar a Barcelona i precisament va guanyar Espanya. Moltes coincidències. Però crec que les coincidències i les casualitats no són mai en va i que són petits senyals que adrecen el camí. Així que per saber el camí que havia de seguir jo he resolt un problema matemàtico-físic-geomètric a partir d’una antiga fórmula grega, desxifrat codis, aïllant x, establint paràmetres … una feinada. Total, després de simplificar m’ha quedat he arribat a la conclusió que si Espanya ha guanyat en la Copa Davis, havia d’anar a Austràlia per veure si en l’Open de tenis d’Austràlia també guanyava algun espanyol. Potser en Rafa Nadal i companyia segueixen sent igual de bons a l’altra punta del món, no ho sé, per això ho vull comprovar en directe. Quedem doncs, que a finals de gener seré a Austràlia després de passar per Taiwan i Singapur i quan acabi amb el continent oceànic ja aniré pujant fins al Japó. La gent japonesa d’aquí Hawaii m’ha dit que és millor que hi vagi quan comença la primavera, quan els arbres floreixen i el fred se’n va. No us penseu que aquesta decisió només l’he pres per l’Open i les tenistes russes sinó també pel tema climàtic. I és que la caloreta sempre s’agraeix.