Ja he començat les classes d’anglès i ho he fet de la millor manera possible: El primer dia era el dia d’introducció i havíem de fer un test per posar-nos en un nivell o altre però em vaig adormir (finalment m’he comprat despertador) i vaig arribar una hora i mitja tard. Mentre que tots els alumnes nous ja havien fet el test amb tranquil•litat, jo vaig haver-lo de fer corrents i malament com si es tractés d’una travessa en moltes de les preguntes. El més curiós de tot plegat és que incomprensiblement em van posar al quart nivell (de sis) i, com us podeu imaginar, no m’entero de la missa la meitat. Però sóc optimista i espero que d’aquí uns dies no hagi de demanar als professors que facin mímica per saber què diuen. El segon dia també vaig tornar a arribar tard, vaig perdre’m la primera classe i vaig haver de presentar-me a tots els companys i professors. També m’he hagut de canviar de nom: ara em dic Willy o William o Bill, que és molt millor que Gilian, Guílen, Güilem. La veritat és que m’és igual com em diguin si així evito el patiment de les japoneses quan s’hagin de dirigir a mi (si ja sembla que pateixin de per sí, imagineu-vos quan intenten pronunciar una paraula que els costa…). Dic japoneses perquè són la majoria, però també hi ha dos coreanes i un Kazakhstan. De catorze persones els únics que no som asiàtics som un eslovè i jo. I el tercer dia ja em vaig quedar amb un professor, en Ben, que és jove i de la broma i sembla que normalment és ell el que es queda amb els alumnes. A mi em va voler fer una broma però com que no solo entendre el que diu no la vaig caçar. Jo duia una samarreta de l’SMS25 on hi posa “allà on va, triomfa” i en Ben se la va mirar detingudament. Com que a classe no es pot fer servir cap altre idioma que no sigui l’anglès, em va dir que me l’havia de treure o l’havia de traduir i em va donar el bolígraf de la pissarra per escriure la traducció. Vaig agafar el bolígraf i vaig començar a escriure la traducció mentre el professor i la resta d’alumnes al•lucinaven. Inclús en Ben va anar a buscar el director per ensenyar-li el que estava fent. I evidentment, les japoneses em tiraven fotos (la foto és de la Kimiko). Després d’aquest espectacle, m’he guanyat el professor i ell mateix va dir que m’havia convertit en el seu nou alumne preferit perquè era molt divertit. Malgrat això no crec que sigui l’alumne del mes.
