He estat menys de tres dies a l’Índia i els he intentat aprofitar de la millor manera que he pogut. Com a mínim puc dir que he trepitjat tres estats diferents i recorregut més de 300 quilòmetres al dia en cotxe sense aire condicionat per veure tres ciutats representatives del país. He fet la ruta turística coneguda com el triangle d’or, format per les ciutats de Dheli, Agra i Jaipur.

La primera és coneguda per ser la capital del país i, per tant, contenir els edificis pertanyents a la presidència i reialesa. La segona és famosa pel Taj Mahal, una meravella del món que rep milions de visites a l’any i que es caracteritza per tenir una simetria gairebé perfecte i tones de marbre combinades amb pedres precioses.

I la tercera és molt popular pel seu color, que va ser pintada de color rosa com a símbol d’acollida al Maharajà, i pel fort de Jaipur, que és com una rèplica índia en miniatura de la Muralla Xinesa.

Després de Jaipur vam tornar a Delhi passant pel desert del Rajasthan sota una tempesta de pedra espantosa.

I he tret tres conclusions d’aquest país: És més car del que tothom diu (potser perquè Delhi serà la seu dels jocs de la Commonwealth i les altres ciutats són molt turístiques), se sua moltíssim (pots veure cinc litres diaris i pixar només un cop), i té molta contaminació i pobresa. L’anècdota: vaig sortir a la televisió nacional índia en una retransmissió sobre futurologia amb la gent del carrer.

L’endeví la va clavar bastant, va dir de mi que era valent, esbojarrat i que estava donant la volta al món i que volia fer coses especials, però que si volia prosperitat de debò en el futur havia de portar una samarreta groga i… un anell daurat. No sé si això de l’anell ho deia perquè tenia un germà joier o què però potser me n’hauré de comprar un.

I la curiositat: No em vaig comprar cap anell però sí que em vaig comprar una catifa. Vaig entrar en un Mall i em van oferir un espectacle (realment era un espectacle) molt bo de catifes que s’obrien, ondulaven i canviaven de color que no vaig poder resistir i vaig acabar comprant-me’n una. He provat de fer-la volar, però no hi ha manera…