He estat quatre dies a Filipines i en tant poc temps no he pogut visitar el país. M’he quedat a Manila i m’he perdut els paisatges però he conegut a la gent, els filipins. Segons algunes notícies recents de Filipines i els avisos semblava que hi havia d’haver tensió o perill al país o als carrers, però és ben bé el contrari. La gent d’aquí és molt amable, propera, humil, càlida, amigable, simpàtica… Sortia al carrer sol a passejar i acabava passant la tarda xerrant amb botiguers o jugant amb nens. Els agrada relacionar-se amb turistes, fer-se fotografies, explicar històries de Filipines i preguntar sobre el teu país. La publicitat d’unes galetes-xocolatines, el nom del qual coincideix amb el gentil·lici del país, ja feia referència a aquesta amistat i ara entenc perquè. Quan estàs amb filipins et surten amics per totes bandes!