Una de les tradicions japoneses més populars és sens dubte l’Hanami. Segurament el nom no us sona massa però potser sabeu de què us parlo si dic paraules com primavera, cirerers, cistell de menjar, manta, sake… qui més qui menys algú ho haurà vist en alguna guia de viatge, foto, llibre pel•lícula, documental o sèrie de Japó… o al Doraemon ni que sigui. Els cirerers florits (cherry blossom en anglès i Sakura en japonès) són una icona i gairebé la imatge corporativa d’aquest país. Els japonesos els aprecien moltíssim i els cuiden amb cura perquè novament tenyeixin de blanc els carrers quan ja ha marxat la neu. El fred de l’hivern no convida a estar massa estona al carrer i quan els pètals dels cirerers broten tots els japonesos tenen clar que ja poden començar a gaudir de l’aire pur i la llum del sol. Aleshores cadascú queda amb un grup d’amics, companys de feina o familiars i prepara una manta (tot i que avui dia es porta més un plàstic gran) i un cistell farcit de menjar i, sobretot, molt sake per fer l’hanami.
Comencen exhibint els seus kimonos; degustant els noodles, tempura o sushi; absorbint gerres de sake… i acaben cantant i ballant cançons tradicionals japoneses fins que cau el sol o cauen inconscients (no és gens estrany veure gent vomitant o dormint la mona a les tres de la tarda). És una tradició que ningú es vol perdre i se la prenen molt seriosament fins al punt que es demanen el dia lliure a la feina els dies que fa bo i reserven parcel•les dels parcs urbans hores abans.
Òbviament els caps de setmana està a vessar però també està ple entre setmana si fa bo, perquè la floració només dura una o dues setmanes i han d’aprofitar el moment. És realment un espectacle preciós veure la caiguda dels pètals quan bufa el vent com si d’una tempesta de neu es tractés (ells ho anomenen sakura fubuki i aplaudeixen eufòricament quan apareix). També resulta curiós veure tanta flor en un espai súper urbanitzat com Tokyo i l’enorme i desinhibida sociabilitat que hi ha en aquests espais, tenint en compte el tarannà tímid i reservat nipó. Vaig tenir la sort d’encertar el moment àlgid del Sakura i poder dinar en un parc ple de cirerers amb una amiga que vaig conèixer a Hawaii mentre queien pètals al meu plat i li donaven un regust de primavera molt especial.
PD: potser els japonesos i les tecnologies tenen una bona relació però jo no. Volia posar-hi més fotografies però, incomprensiblement, només em deixa posar-hi aquesta.
