M’he comprat una guitarra. Encara no sé ben bé perquè ho he fet ni sé si em molestarà, la perdré, la trencaré, me la robaràn… però ja està fet. No m’ha costat gaires diners i per tant tampoc em sabrà tan greu si passa res d’això i de moment estic molt content amb aquesta nova adquisició. Suposo que intento esborrar la soledat a base d’acords i puntejats i la companyia d’una guitarra sempre pot servir-me per avivar els moments morts. O potser és que trobava a faltar l’estona d’auge introspectiu que aconsegueix donar-te la música. Els que toquen, canten, composen o simplement difruten de la música saben de què parlo. Us ensenyo un exemple i possiblement la causa final d’aquesta compra compulsiva:
<object width=””480″” height=””385″”><param name=””movie”” value=””http://www.youtube.com/v/4LNC8BEj9P0&hl=en_US&fs=1&””></param><param name=””allowFullScreen”” value=””true””></param><param name=””allowscriptaccess”” value=””always””></param><embed
Vaig sentir aquesta cançó després de molt temps i cada cop que la sento (sobretot a partir del minut 5) se’m posen els pèls de gallina i estic a punt de tenir un orgasme. Personalment crec que són els millors segons d’una cançó on l’autor es creix més. Disfruteu-ho tant com jo: