Aquests dies València ha viscut la festa de les Falles, un emblema cultural de la ciutat xe, que té certes similituds amb una altra festa religiosa d’un racó molt llunyà. He estat uns dies a Bali, un dels punts turístics mundials més concorreguts i considerada per molts la millor illa del món, que compta amb una tradició peculiar i particular: el Nyepi. El Nyepi és el canvi d’any hindú, la data del qual varia segons el moviment lunar i que enguany ha coincidit amb el dimarts 16 de Març, mentre jo voltava per allí. És un ritual vinculat a la religió hindú, la religió majoritària a l’illa, que es realitza per les vil·les i que té un procés que dura uns quants dies: Setmanes abans del festival, cada barriada o colla fabrica manualment uns enormes ninots: els Ogoh-ogoh. Aquests ninots solen tenir un aspecte poc agradable quan reprodueixen personatges religiosos demoníacs, però la temàtica és molt amplia i hi ha figures de tot tipus, mides i costos (algunes tenen un valor de 500 euros).
Durant els quatre dies abans del Nyepi, tots els vilatans van a la platja vestits amb la roba tradicional (turbant blanc, camisa blanca i un “pareo” com a faldilla) fent una rua amb instruments i ornaments religiosos. Un cop allà fan una petita cerimònia, que rep el nom de Melasti i que simbolitza la purificació amb la marxa dels déus de la terra a l’oceà. L’últim dia, el de la revetlla i coneguda pels balinesos com a Bhuta Yajna Ritual, es fa un ritus a cada casa per allunyar els mals esperits, que consisteix en espargir aigua beneïda, foc i soroll de pals per tots els racons per després col·locar-ho tot en una zona on hi ha cistellets de flors i arròs, propis de les oracions hindús. Després cada colla transporta els Ogoh-ogoh des de la seva vil·la fins a l’est de l’illa, on es troben tots i desfilen per la carretera amb música i pirotècnia davant milers de persones. A la imatge es pot veure la cruïlla principal i més concorreguda, normalment transitada en tot moment per automòbils que durant poques hores deixen pas als múltiples conductors d’Ogoh-ogoh. Un cop han fet l’exhibició, totes les estàtues reposen per ser cremades conjuntament un mes després, i els balinesos aprofiten la nit per veure arak, la beguda alcohòlica típica d’aquí, en companyia de la gent estimada.
L’endemà és el dia crucial, el Nyepi, que significa “dia de silenci”. És una diada de Bali i tota l’illa deixa de funcionar durant 24 hores per dedicar-la a la meditació i introspecció, on cadascú ha de reflexionar sobre la vida i sí mateix i no es pot fer res més que no sigui això. I no és cap exageració. No es pot treballar, no es pot fer soroll, no es poden fer activitats recreatives, no es pot sortir ni entrar de l’illa (l’aeroport està tancat), no es pot mirar la televisió (no funciona cap canal), no es poden encendre les llums durant la nit i no es pot sortir de casa. Només hi ha dos tipus de treballadors que exerceixen aquell dia: els policies i els metges. I no és només un capritx dels hindús. Ningú que trepitgi el terra de Bali pot sortir al carrer, els hotels tanquen les portes i, no sé si creure-m’ho, però em van dir que qualsevol que sortís al carrer el detenien. Unes mesures un pèl restrictives per seguir una tradició religiosa tenint en compte que molta gent que és a Bali no segueix l’hinduisme. Com a contrapartida el cel regala una de les nits més estrellades que mai es puguin veure.
