Singapur és un país estrany. És la màxima conclusió a la que he pogut arribar en els dos dies que he estat aquí. És un d’aquests països ciutat-estat com Mònaco o el Vaticà, on l’únic que hi ha és la pròpia ciutat. També és un d’aquells països com Andorra on no es paguen les taxes, o més aviat es paguen i te les tornen a l’aeroport. També és un país com Holanda, que va creixent i va fent-se un lloc al mar amb la sorra de les illes del costat (que es van encongint). També és un d’aquests països com el Marroc on el regateig és necessari a l’hora de comprar qualsevol cosa. No ho havia vist mai: vaig anar de compres perquè necessitava reemplaçar la càmera que se m’havia trencat i vaig sortir mig borratxo d’una botiga perquè el venedor m’anava portant cerveses mentre em venia la càmera. l també és un d’aquests països com Suïssa on tenen quatre llengües oficials, l’anglès, el xinès, el malai i el tamil. I això no és el més curiós, sinó el fet que hi convisquin tantes ètnies diferents com xinesos, indis, indonesis, àrabs i occidentals sense que n’hi hagi cap de predominant.

Però el que realment fa que sigui un país estrany és que el lleó sigui el símbol i formi part del nom de la ciutat quan mai n’hi ha hagut cap. Singa-pura significa ciutat-lleó perquè en teoria els descobridors en aquella època els va semblar veure un lleó. Una de dues: o no sabien diferenciar entre els tigres i els lleons (tigres sí que n’hi ha per aquesta zona) o prenien moltes drogues. Suposo que per evitar futurs errors ara són tant estrictes amb les drogues i el seu consum és penalitzat amb la pena de mort. Però em direu que no hi va intervenir la droga quan van fer aquesta estàtua, símbol del país? Un lleó-sirena? What’s this fucking thing!!