Aquest cap de setmana he fet una escapada a Maui, una illa de Hawaii en forma de pera menys explotada turísticament que Oahu i Big Island. Vaig arribar-hi el divendres a la nit i vaig llogar un cotxe a l’aeroport per poder veure tota l’illa sencera al meu gust. Em va sortir carot però a aquelles hores no hi havia transport públic i no tenia lloc on dormir, és a dir que no tenia alternativa. Vaig dormir a un petit descampat de la carretera del nord i l’endemà em vaig llevar aviat per anar cap a la part sud de l’illa. Des d’allà s’hi poden veure l’illa de Kahoolawe i l’illot de Molokini i les balenes que venen d’Alaska (quina mandra no?) i es queden a les aigües càlides i tranquil•les de la costa de Maui (diuen que n’hi ha més de mil, jo només en vaig veure un parell a la tarda). Però em vaig avorrir aviat i vaig fer el contrari que les balenes, pujar cap al nord. Conduint per allà vaig parar un autoestopista que em va recomenar anar a Hana, a la part est de l’illa, assegurant-me que era el lloc més bonic de tot Hawaii. I no l’hi faltava raó, segurament és el lloc més salvatge i tropical, pel que fa a la flora, que he vist. La carretera s’endinsava en boscos de falgueres, canyes i palmeres, creuava cascades i quan finalment aconseguia sortir d’aquella selva se li apareixia a sota una cala protegida per penya-segats. Vaig estar en alguna d’aquelles platges fent bodyboard per últim cop fins que casi em trenco la crisma i vaig voler anar tirant milles. I vaig tornar a parar a una altra autoestopista, una vella encantadora que vivia en poble hippy on no gastaven electricitat i s’alimentaven de les granges ecològiques de la zona. Realment era un lloc molt pintoresc, autèntic, un racó de món d’aquells que desprèn una pau que t’atonta. Per aquella zona també hi havia cascades i gorgs, tot i que no rajava aigua abundant com de costum. Hi ha un lloc que es diu “the seven secret pools”, un riu ple de gorgs, tot i que la dona em va dir que en realitat n’hi havia 34, és a dir que n’hi ha 27 més de secretíssimes. No m’hi vaig poder estar gaire estona perquè havia de trobar l’hostal, que estava a l’altra punta de l’illa, i el camí no va ser gens fàcil. Vaig passar per un camí de carro durant una llarga estona i vaig xocar contra una vaca fosca o un porc senglar gran (de debò que no sé què era perquè era fosc, va passar molt ràpid i sóc miop però el que fos va torçar el retrovisor). Sort que al final el cotxe va quedar d’una peça perquè no vaig agafar assegurança.Un cop a l’hostal vaig conèixer un xilè culé amb qui vaig veure els cinc gols del Barça i vaig compartir molts àpats al McDonald’s. He menjat més cops McDonald’s aquest cap de setmana que en mig any a Catalunya, però és que és l’únic lloc on pots dinar per 3 euros. Amb ell vam anar al volcà (o més aviat a l’entrada del parc perquè no vam voler pagar els deu dòlars que valia entrar) i vam acabar de donar la volta a l’illa per la banda est. Si el dia anterior havia estat en un indret hippy i natural, aquest era tot el contrari. Vam parar a una zona plena de resorts i camps de golf on precisament allà havien acabat de fer un campionat mundial de golf . Vam remullar-nos una mica els peus en alguna d’aquelles platges i quan ja es va pondre el sol vam anar a tornar el cotxe a l’aeroport i agafar l’últim autobús cap a l’alberg. L’endemà al matí vaig reposar i aprofitar per preparar coses del viatge (comprar vols, reservar hostals etc. ) i vaig tornar cap a Oahu a passar les últimes hores a Hawaii. La vida hawaiana se m’ha acabat.