Estic gaudint de les platges, de les postes de sol, de la dansa Hula i la música hawaiana, dels paisatges, animals… totes aquestes coses típiques de Hawai. Però tot això encara s’exagera i s’embelleix més si ho fas en companyia. I potser no veieu tantes coses i feu tard, cert, perquè sempre costa mobilitzar més d’una persona. Però el que no veu un, ho veu l’altre i us complementeu aquesta informació visual com si tinguessis més ulls; i el temps passa més ràpid, tot i la intensitat que hi ha en tot moment, perquè us entreteniu cada minut amb qualsevol tonteria. Però durant aquesta estona en que tots estàveu distrets éreu feliços i per això potser no us preocupava gens el temps. El temps ve i se’n va sense que te n’adonis, igual que els companys. Aquests dies està marxant molta gent cap a casa seva a celebrar el Nadal, alguns van marxar ja fa dies i alguns marxaran d’aquí poc. Ara m’adono de com són de fugaces les amistats en els viatges i també com de diferents són les persones però que iguals que són les relacions humanes. És igual si són de Barcelona, Madrid, d’Alemanya o Eslovènia, de Tokyo o d’Alaska, que a tot arreu hi ha bellíssimes persones.  He tingut experiències maquíssimes amb molta d’aquesta gent i ara que ja he acabat les classes i ja no visc a la residència, m’entra melangia al pensar que s’han acabat totes aquelles estones amb una grata companyia: Converses entretingudes i “roomparties” amb els companys de la residència com la Jordan, l’Alex, en Terry etc. Les cerveses i les classes d’anglès ressacosos o absents de l’endemà amb en Dídac, el Jorge, la Jenny, la Yuri, l’Akos, l’Anzé… Excursions en cotxe, amb el bany entre taurons inclòs, i nits de pesca amb el César. Partides d’Uno i excursions a platges amb en Jose i l’Aya, la Mai, l’Henrique… Els dinars i sopars de menjar espanyol que compartíem amb la Yuko, Sarah, Mamiko, Ravil i companyia.  Guardaré un gran record de tot això també, segur que més que els paisatges i tot el que es pugui fer en aquesta illa i espero seguir mantenint contacte amb molts d’ells, tot i que en molts casos no podrà ser fins d’aquí una temporada. Afortunadament, però, d’aquí poques hores ve un amic de fa anys: en Lara. El temps ve i se’n va, els companys de viatge també… però les amistats perduren, per molt lluny que te’n vagis.