Les platges d’aquí Hawaii són meravelloses. He estat a la majoria de les platges d’aquesta illa i cada una té el seu encant. I això que mai havia sigut fan de les platges i sempre trobava estrany que tants estrangers vinguessin a les nostres terres i es quedessin tot el dia a la platja. Ara sé perquè: Pel marisc i les paelles i perquè Hawaii els queda massa lluny. Tots els amants de la costa haurien d’anar a Hawaii algun cop a la vida perquè aquí pots trobar-hi tot el que pots demanar a una platja. Us ho explicaré en vers i tot: Tens sempre un tros enorme de sorra fina, còmoda i ben bona, on t’hi pots estirar còmodament durant una bona estona durant aquesta estona pots prendre el sol perquè en aquestes platges sempre fa bon temps, els núvols passen de llarg i sempre van cap a les muntanyes en molt poc temps, potser per aquest bon temps l’aigua sempre està al punt, fresqueta al primer segon però calenta quan ja la tens al damunt Un cop dins l’aigua nedes amb centenars de peixets de colors que no s’intimiden pel teu pas, que neden entre les teves cames i els pots veure si submergeixes el nas I això és perquè de coralls amb el plàncton que els alimenten està a rebentar, i tot això li dóna un toc molt més autèntic a l’oceà Però també serveixen per parar el corrent de l’aigua i elevar-la en el xoc, fet que provoca aquestes grans onades que tan surfistes com nens gaudeixin un poc I per això aquestes platges estan freqüentades per ties bones amb bikinis exuberants, que venen a veure els tios bons surfistes, i que en general alegren la vista a joves i grans I qui no pugui mirar els “pivons” perquè té la parella propera, també pot observar l’horitzó marí, la vegetació tropical o la muntanya del darrere O esperar que passin les hores i que el sol també es banyi i tenyeixi mar i cel, que mentre tu vas vestint-te sense adonar-te t’espia algun estel I és que dins aquest paradís sempre pots veure un bonic paisatge, només cal girar-se i obrir els ulls i assaborir el que sembla un miratge Puc tirar mil fotografies i ho puc dir en vers, en prosa, cantant o fent senyals, però no podré mai descriure l’olor del marisc, el so de les onades, el tacte de la sorra i el gust de la sal.