Si l’altre dia vaig estar rodejat de taurons, avui tampoc ha estat massa diferent. Tant els militars com els taurons són animals perillosos, agressius, depredadors, viscerals… però els primers van vestits. Bé, vestits, guarnits, disfressats… digueu-n’hi com vulgueu. Tot i que també és cert que els dos animals perden molts punts de confiança i simpatia per la seva imatge. És curiós veure com sota aquesta capa “d’home dur” que pretenen demostrar, de tant en tant també s’hi escapa algun sentiment, i en dies com avui es podia comprovar i inclús els vaig fer arrencar un somriure. Avui era 7 de desembre i fa 68 anys la base naval de Pearl Harbour va ser atacada per l’exèrcit japonès. Cada any fan algun acte commemoratiu i amb tres amics de Madrid hi hem fet una visita. Estava clar que faríem tard i ens perdríem la major part dels actes, però he fet la meva pròpia cerimònia, hem pogut veure uns quans militars i inclús hem entrevistat un supervivent de la tragèdia. El lema de la commemoració era: “”But not in shame: The aftermath of Pearl Harbour”” (Però no en la vergonya: les conseqüències de Pearl Harbour). Un lema que em va com anell al dit per fer la meva desvergonyida versió sobre l’històric atac i les seves conseqüències. Amb una còmica lliçó d’història per a idiotes. Properament ho trobareu a la secció de vídeos. PD: L’última comparació entre els taurons i els militars (amb una dosi d’humor negre): En què s’assemblen els taurons i els militars yankees? En que els primers els cacen al mar i els deixen al port, i els segons els cacen al port i els deixen al mar.