Mirant l’enquesta m’he adonat que a molts us ha agradat la idea que nedi amb taurons (l’ha votat un 60% respecte les altres propostes, sense contar la resposta de “totes les anteriors”) així que, perquè es noti que us faig cas, vaig complir un dels meus objectius i vaig estar nedant a la mateixa aigua que nedaven una vintena de taurons. La veritat és que sempre m’havia fet il•lusió fer de Jack Cousteau i posar-me dins una gàbia amb una càmera mentre l’animal aquàtic més perillós passeja pel voltant. Els taurons són uns animals fascinants perquè hi ha moments que semblen tranquils, però quan se’ls envà l’aleta et poden destrossar en tres segons només amb la dentadura. Qui ho diria que un animal sense cames, ni braços, ni urpes, ni verí podria arribar a ser tant perillós. També és cert que les llegendes, històries de mariners i pel•lícules els han maltractat molt i els han donat una molt mala imatge. En el fons, per molt agressius o depredadors que siguin, no fan res més que intentar sobreviure i han de tenir més por ells de nosaltres que a l’inrevés. Els que vaig veure jo tampoc eren taurons blancs (espero) i potser havien perdut el seu instint depredador al rebre tantes visites amb peixets de regal, però eren de carn i cartíl•legs (no tenen ossos) i en el seu hàbitat sempre acolloneixen. En aquest cas sí que val més una imatge que mil paraules. Us deixo els vídeos amb els taurons de les profunditats del mar del nord d’Oahu: