Després d’una estada entretinguda però costosa, vaig aconseguir marxar de Las Vegas. Vaig llogar un cotxe que em va sortir prou bé de preu i em dirigia a Yosemite. Al principi em va costar adaptar-me al cotxe i senyalitzacions americanes però al cap de poca estona ja anava confiat i em semblava fàcil conduir pels country roads de Nevada, carreteres rectes i buides d’un sol sentit i doble carril rodejades de desert i arbustos secs. I sobre aquell asfalt infinit i interminable va ser inevitable sobrepassar l’incomprensible límit de velocitat. Jo no tenia en cap moment consciència d’anar ràpid, però la policia no ho va creure així. Al cap de tres hores d’arrencar el cotxe vaig creuar-me amb el típic policia que esperava al mig del desert a algú a qui molestar. I em va tocar a mi. Abans que el passés ja el vaig veure amb les llums enceses i disposat a incorporar-se a la carretera, així que vaig decidir no posar-me nerviós i seguir el meu camí perquè no em semblava incomplir cap llei. I vaig estar conduint prudentment més de 5 minuts amb el cotxe de la policia darrere sense que aquest em fes cap senyal (les llums ja les tenia enceses i vaig pensar que era normal). Fins que va fer sonar la sirena i em va avançar. Aleshores vaig entendre que havia de parar i ho vaig fer pensant, innocent de mi, que em demanaria els papers o alguna cosa per l’estil. Però el paio va venir tot esverat retraient-me que no m’havia parat abans. Em va dir que m’hauria de posar les manilles i portar-me a la presó per desobediència a la policia. I vaig començar a fer-me el tonto, que no entenia res, que no ho sabia, que no era d’aquí… i fent cara de pena mentre ell feia cara de pocs amics. Total, al final em va fer anar a comissaria (la veritat és que m’imaginava les comissaries yankees més atrotinades però aquella era ben nova) del següent poble, Beatty, on em van fer esperar en una sala i em van dir que havia de pagar una fiança de 307 $ si no volia que m’arrestessin i anés a la presó. Per sort, tenia els diners en efectiu (els vaig pagar amb penics i tot) i la cosa no va anar més enllà, però vaig haver de fer nit en un motel d’aquell poble de mala mort (mai més ben dit, perquè està a tocar de Death Valley) i endarrerir la meva ruta. Malgrat tot, és una experiència més que tinc a la butxaca i hagués pogut sortir més malparat perquè em van explicar que m’havia estalviat haver de marxar del país un dia determinat i no poder tornar-hi mai més. Això sí, avui mateix la policia m’ha avançat en un lloc compromès a una velocitat que sobrepassava la llei. Però ells no han de donar explicacions a ningú…