Bon dia gent del GE,
- a veure, dir-vos que intentarem respondre a la demanda d’alguns de vosaltres i arreglar el tema de poder fer comentaris directament al bloc sense que les administradores (vaiga, la Carme i jo ) us ho haguem prèviament d’autoritzar. Així podreu anar dient en més facilitat i agilitat. Així doncs que ho intentem, sí?
- també fer-vos una proposta… però de les honestes,je,je. Recordeu que durant l’últim dia a Ginestar i arran de l’anàlisi del document inicial va sortir la reflexió sobre les pràctiques exclusores implícites (les pertanyents a un àmbit íntim) i les explícites (les d’àmbit públic, reconegudes). Arran d’això us faig una proposta: podriem mirar un moment cap a dins i fer-nos un petit llistat – recopilació de les pràctiques que cadascú de nosaltres duem a terme en cadascun dels dos àmbits i de la significació i adequació de les mateixes al discurs que mantenim? Què us sembla, és molt complicat? S’entèn la proposta? Va bé?
Que tingueu bon dimecres.
A l’última sessió del curset de Metodologies inclusives per a l’aula ordinària, després d’estar divagant i discutint durant dues hores, vam arribar a la següent conclusió que pot ser interessant per al treball GROC EBRE que estem realitzant:
“L’actual sistema educatiu i l’organització que comporta (programacions, continguts, objectius,…) no tendeixen a la inclusió. Els objectius i les activitats que s’hi associen tenen un fort accent individualista. L’avaluació que és conseqüent amb aquest sistema, com és lògic, tampoc pot considerar-se inclusiva (com propugna la LOE) ni és adaptable ni adequada a la diversitat que és present a les nostres aules. S’hauria de replantejar tot el sistema, començant per les programacions i metodologies d’aula i continuant per l’organització del centre i el tractament a la diversitat de tots aquells alumnes que ho necessitin. El canvi en l’avaluació és el pas següent que vindrà lligat a tots aquests ajustament previs.”
El formador també va dir que per poder tirar endavant una aula inclusiva, aquesta ha de respectar les proporcions naturals de diversitat, és a dir, el nombre d’alumnes amb NEE, nouvinguts, alumnes amb conductes disruptives, alumnes amb risc social,… ha de ser raonable i proporcionat per poder tenir el benefici comú que tant propugna la inclusió.
Res més, només pensem-hi i reflexionem-hi una miqueteta.
Joana