Els vostres fills i filles, a aquestes alçades, segur que ja us han explicat un munt de coses!
Un tastet en forma d’imatges per veure què vam fer, a on, amb qui…

Sobren o falten paraules? No ho sé, quan aquell matí de sorpresa ens vam trobar un nou joc al pati les cares eren de sorpresa, sí, però també de felicitat!
Moltes gràcies a tots els pares i mares que ho heu fet possible.

Aquesta tarda ha sigut emocionant!
El Sr Panxeta ens ha convidat a parlar de la tristesa.
Abans ens ha endolcit la tarda amb un trosset de xocolata!!!
La conversa ha passat de la reflexió individual, a la de petit grup fins arribar a la feta en gran grup.
Només us en explicaré una part:
La tristesa ens fa plorar i plorar de tant en tant va molt bé, gastes energia i dorms millor. Treus tota la pena. Podem deixar d’estar tristos pensant en una cosa bonica, que t’agradi, agafant un nino o parlant amb la mestra, el pare o la mare.

Però hi ha tristeses molt grans, com quan es mort algú o la teva mascota.
“A la meva mare se li va morir la seva cosina, i mare meva, com plorava, va plorar molt, tant que jo vaig marxar a la meva habitació, va plorar almenys 5 dies”

Llavors hem parlat que davant d’aquesta pena el pas del temps és important, molt important.

Finalment la Gemma ens ha explicat que aquest matí mirant una foto de quan era petita ha plorat, entre tots hem arribat a la conclusió que aquell plor no era de tristesa, era de “mostassa”! Mostassa no, la Gemma plorava de nostàlgia ?

Amb un altre bon tros de xocolata ens hem despedit aquesta tarda.

Hola a tothom, el setembre arriba i amb ell l’inici de l’escola.
Ja tenia ganes d’escriure i compartir aquests primers dies de curs. Ha estat emocionant i amb novetats. Primer de tot donem la benvinguda a l’Estefi i a l’Aleix. La veritat és que la seva entrada al grup ha estat ben tranquil.la i bona.
Ens despedim de l’Ainhara, esperem que tingui molt bon curs a la seva nova escola.

De novetats ja n’hi ha forces, de moment us n’expliquem només alguna: aquest curs els grups no tenim nom sinó lema, el nostre és: un bon ambient. Després de fer converses i reflexions ben interessants, vam pensar que aquestes tres paraules, resumeixen molt bé el que volem que passi, i pel que treballarem, aquests curs.
Divendres passat vam tenir una sorpresa molt sorpresa, ens va arribar a la classe el Sr. Panxeta, pergunteu, pregunteu qui és i què ens ajuda a fer!
Quatre fotos d’aquest bon ambient que ja hi ha a l’aula!!!

Aquest últims dies de curs hem anat molt enfeinats fent el nostre primer Lapbook ( llibre de butxaques), una eina, com diuen els nens, que resumeix i ens ajuda a fer memòria sobre un tema treballat.
Aquesta vegada, el tema que hem triat ha estat l’hort.
L’hort aquest curs ha entrat a l’aula i valia la pena fer-ne un recull per deixar-ne constància.
Fent-lo hem repassat, conversat, recordat, aclarit.
Fent-lo hem cuidat que fos bonic, entenedor, pràctic.
Fent-lo hem anat de bòlit però hem gaudit.
Un cop fet hem practicat d’explicar tot el que ens ha passat i hem après a l’hort amb l’ajuda del nostre Lapbook. Ben assajat, aquest matí, hem anat als grups de 4t, 5è i 6è a explicar-ho!
Ens han aplaudit mot, creiem que ho hem fet molt bé!

Aprofitem per acomiadar-nos. Agrair-vos les vostres visites i els vostres comentaris, agrair-vos la confiança i donar-vos les gràcies pel bon curs que hem anat traçant entre tots!
Bones i merescudes vacances a tothom!!!
Bon estiu
Bet i Jèssica

Ben interessants són sempre les converses en el grup. Perquè ja se sap que la conversa estimula i amb estímul i motivació hi ha aprenentatge. Doncs bé, no fa massa dies vaig fer la següent pregunta als infants: si al 99 li sumo 1, quin número tinc?
Cares de sorpresa, uns segons tothom mirant, mirant-se…el 104, va dir la Jana,
L’Àlex creia que el 100 i la resta no es manifestaven, feien cara de sorpresa!
Amb el material que tenim a la classe vam representar el 99. La Júlia era les desenes i el Lluc les unitat, a partir d’aquí va venir tota la representació. Al final vam escenificar el número 100 , perquè després del 99 ve el 100. Per representar-lo van caldre 3 nens!
Tot seguit, i per parelles, vam fer l’exercici sobre paper.
Molts infants identifiquen i reconèixen el 100, però no és el mateix coneixe’l que entendre’l!

Todos los martes, por la tarde, ha entrado en clase Dña. Begoña. Una señorita simpática y amable que ha estado conversando en castellano con nosotros todo el curso.
Con ella hemos hablado de lo que comemos, de como vestimos, de nuestra familia, de nuestras fiestas preferidas…
Hemos escuchado cuentos y hemos aprendido poemas.
El objetivo siempre ha sido hablar. A menudo el trabajo lo hemos hecho primero en parejas y después con todo el grupo.
En fin, todos los martes por la tarde hemos hablado en castellano con Begoña.

Tal i com estava previst avui hem fet el taller de cuina.
Em ve al cap una cançó d’Antònia Font que diu que li sobren paraules, a mi me’n falten per explicar l’ambient que tots plegats hem aconseguit avui aquest matí al menjador de l’escola: l’olor, els colors, les cares, els posats, les mans molles… poc a poc les cebes, els alls, els pèsols i les faves han anat fent xup-xup a les paelles perquè ja se sap que a la cuina no hi pot haver pressa!!! I finalment ha arribat l’hora de fer el tast,
mmmmm boníssim!!!
Moltes gràcies a tots els que ho hem fet possible, un tancament d’hort extraordinari!

El dia de la sortida al riu Ripoll vam tenir l’oportunitat de veure molts capgrossos i un parell de granotes. Els nostres companys més grans van agafar capgrossos d’una bassa i aprofitant que fem el projecte de les granotes vam emportar-nos 4 cap a la classe. Com que sabem que els amfibis necessiten aigua i terra per viure hem intentat adequar-li un espai el més semblant possible al seu hàbitat natural. Hem creat un aquaterrari per posar els capgrossos i, si és possible, veure el procés de la metamorfosi. Cada dia els observem i li canviem l’aigua perquè tinguin aliment i oxigen. Quan és necessari també reguem les plantes i netegem una mica l’aquaterrari.
Quan acabem l’observació deixarem les granotes a la vora del riu perquè puguin seguir el seu cicle vital a la natura.

Al grup hi ha uns quants nens apassionats per la natura, descobreixen, saben i comparteixen un munt de coses amb la resta. Aquest matí l’Àlex ens ha portat un llangardaix ocel•lat, preciós, que va trobar aquest cap de setmana.
Preciós i ens ha agradat molt observar-lo però ara ja tots tenim una mica de pressa perquè l’Àlex i el seu pare l’alliberin. Tots sabem que l’animal dins d’aquesta gàbia no té el que necessita!!!
L’hem dibuixat i mentre ho fèiem s’ha mogut, semblava que s’adormís, ha obert la boca, igual tenia son?, ens ha mirat fixament…
L’Àlex aquesta tarda tornarà el llangardaix al lloc que li toca, que bé haver-lo pogut mirar d’aprop, que bé saber que el millor és tornar-lo al bosc!
Estem contents però també estem patint una miqueta!!!