Aquest any, coincidient amb la proximitat de la festa de Sant Jordi, s’han realitzat tot d’activitats, tant a l’escola com al poble, per tal de fomentar la lectura.

Els alumnes d’Educació Infantil ens hi hem volgut afegir fent alguna cosa ben diferent i original.

Durant una setmana vam dedicar totes les tardes a fer uns Espais especials: tots eren de Sant Jordi.

Cadascú de nosaltres, després de passar per tots els Espais, va poder fer: una pinça en forma de rosa, un llibre a punt per ser escrit, un punt de llibre amb una flor i tot de rodolins. Després els vam poder exposar al vestíbul el dia 23 d’abril.

A més, cadascú de nosaltres va tenir, durant unes setmanes, un padrí o padrina de lectura. A les tardes, ens veníen a buscar a la classe, triavem entre tots un lloc ben agradable i un conte… i els més grans ens el llegíen! Va ser molt enriquidor per a tots!

Sant Jordi ha salvat la princesa i un munt de contes ens ha deixat. La Susana( mare de l’Amaiur), la Jesusa( mare del Josep), el Miquel( pare de l’Arnau) i la Kati( mare de la Gemma) han volgut posar el seu granet de sorra i ens han vingut a explicar uns contes. Han estat unes estones tranquil·les i fantàstiques on hem gaudit escoltant les diferents aventures del Tabalet, el peix irisat, el lleó i el ratolí, la campaneta de plata, l’ocell blau, la princesa, el sol i el vent,…….
Moltes gràcies a tots/es.

Durant la setmana i les activitats de Sant Jordi hem rebut algunes visites molt especials a l’aula. Han vingut la Misha, l’Elvira, la Cristina i la Pili a explicar-nos contes i històries i a fer activitats amb nosaltres.

Ens ho hem passat molt bé i per això els volem donar les gràcies.

Primer, treballem l’autorretrat a partir de les obres de diversos autors:

Fem el nostre propi autorretrat:

Treballem, conversem, inventem… a l’aula, sols o amb els companys: 

COM ES PER TOTS I TOTES SABUT SOM LA CLASSE DELS 3 PORQUETS.
UN BON DIA ELS PARES I MARES DE LA NOSTRA CLASSE ENS VAN CONVIDAR A FER COM ELS 3 PORQUETS. ÉS A DIR, FER UNA CASA DE PALLA, UNA DE FUSTA I UNA DE MAONS. AIIIII, SEMBLA QUE EL LLOP RONDA PER LA VORA DE L’ESCOLA. SERÀ PROU VALENT PER VENIR I DONAR-NOS UN ENSURT?

AIXÍ QUE UNA TARDA DE DIVENDRES PARES, MARES, NENS, NENES I MESTRA ENS VAM POSAR MANS A L’OBRA. AMB PINZELLS, PINTURA, PAPERS, ESPONGES,… I SOBRETOT LES NOSTRES MANS I EL NOSTRE ENGINY ENS VAM CONSTRUIR LES BONIQUES CASES DELS 3 PORQUETS.
VA ESTAR UNA TARDA RELAXANT I TRANQUIL·LA ON TOTS I TOTES VAM GAUDIR D’ALLÒ MÉS. AH!!! AL LLOP NO LI VAM VEURE NI EL PEL. QUINA SORT!!!!

El divendres 17 de febrer vam fer, per fi, la sortida a la Fundació Tàpies de Barcelona. En teníem moltes ganes, perquè la vam haber d’endarrerir per culpa de la nevada.
Dos autocars ens van dur fins ben bé al davant de la porta del Museu, perquè poguéssim entrar-hi de seguida. Allà ja ens esperaven unes monitores, que ens van acompanyar tota l’estona. Ens van explicar la vida de l’Antoni Tàpies, que era molt interessant. També ens van ensenyar algunes de les seves pintures i escultures i ens van dir com les havia fet. El que més ens va agradar va ser el seu Mitjó gegant.
Després de la visita, vam anar a un parc d’allà a prop, on vam poder dinar i jugar una estona abans de tornar a pujar a l’autocar per anar cap a casa.
Ara ja estem preparats per iniciar tota una pila d’activitats molt engrescadores a l’escola.

El passat dijous dia 16 de febrer vam acabar la tarda d’una manera una mica especial.
Els nens i nenes de l’espai d’art van acabar unes màscares en les que havien estat treballant tota la setmana. Totes eren de lleó, així que se’ls va acudir de cantar la cançó de “El lleó no em fa por”.
Van anar passant per tota la resta d’espais i vam decidir trobar-nos tots abans de marxar al vestíbul per sentir-los cantar.
I ens va agradar tant la seva cançó que ens vam animar, ens vam pintar tots la cara com un lleó, i vam tornar-la a cantar però aquest cop tots alhora.
Ens ho vam passar molt bé!

Un dia la Tere va venir a la classe de la Rateta a fer-nos una visita i ens va cantar una cançó. Ens va agradar molt però, com que la Mª Àngels no se la sabia, vam decidir de demanar-li si us plau que tornés a venir a cantar-la un altre cop.

Alguns déiem de dir-li quan la veiéssim. D’altres vam pensar en anar a la seva classe i deixar-li un paper perquè no se’n descuidés. Ens va semblar una bona manera, així que entre tots vam decidir què hi posaríem. La Mª Àngels va escriure la carta a la pissarra i cadascú de nosaltres la va copiar en un paper. Li volíem donar una sorpresa i vam pensar de deixar-li totes les notes en una capsa.

No volíem que se n’adonés, així que en sortir de la classe anàvem sense fer gens de soroll. Aish! Però, en arribar, resulta que la Tere era a la seva aula amb un nen i no sabíem què fer! Després d’uns minuts de nervis vam decidir deixar-li la capsa a fora i entrar només un moment per saludar-la.

La Tere es va quedar molt parada però nosaltres no vam dir res de res… Bé! Si… que quan sortís veuria alguna cosa… i vam marxar.

No vam veure quina cara va posar en veure les notes, però si que sabem que es va emocionar, perquè mentre llegia li vam poder fer una foto. A més, després va venir a la classe i ens ho va explicar.

I sabeu què? Vam aconseguir el que volíem!!! Ens va tornar a cantar la cançó!!!

MOLTES GRÀCIES TERE!!!

Hola una altra vegada! Abans de les vacances vam preparar amb molta il·lusió una sorpresa per a tots vosaltres. Però degut a problemes tècnics no la vam poder compartir en aquest bloc. És per això que arribarà amb tant de retard. Però més val tard que mai, oi?