El divendres a la tarda teníem una sorpresa. Sabíem que ens vindrien a fer un espectacle de teatre però no ens havien confirmat quines persones eren les que ho farien.
Aquests dies hem estat parlant del què ens provoca aquesta emoció. Normalment està associada a un fet agradable i per tant després d’uns segons d’ incertesa….surt un somriure ben gran.
Doncs mireu, mireu quines cares vam posar quan us vam veure a l’escenari.
Gràcies, gràcies i mil gràcies als pares i mares actors, actrius, col.laboradors….i a tos i totes els que heu fet possible que aquestes cares apareguessin en tots els nens i nenes, avis, àvies, parelles…i mestres. I us animem a que el teatre de pares continuï. Ànims!
El dilluns vam recordar a la classe la sorpresa del divendres i parlant i conversant vam descobrir el bon record que teniem de l’obra dels 3 porquets i la rateta.
Que és el que més et va agradar de l’obra de teatre? els nens i nenes van contestar:
-Em va agradar el llop, quan es va cremar el cul i deia “fuig, fuig”…
-A mi em va agradar tot.
-Que sortís la meva mare…
-Em va agradar perquè vaig riure molt!
-La cançó dels tres porquets.
-I que sortís la meva mare et va agradar?
-I tant!!Ho va fer molt bé.
-La meva mare també sortia i em va dir una broma. Em va dir que anava a una reunió i que marxava aviat.
-A mi em va agradar quan el porquet tartamudejava
-Quan el venedor deia “cintes, cintes de colors…”
-Quan el gos feia pipi a l’arbre.
-A mi em van agradar les plomes de l’ànec quan les tenia darrera i les feia moure.
-A mi em va agradar com es parlaven els porquets.
-A mi la rateta perquè era molt presumida.
-A mi el gat quan deia miau, miau.
HA ESTAT UNA EXPERIÈNCIA INOBLIDABLE. DE NOU GRÀCIES.