La setmana passada a l’escola va passar una cosa excepcional, el grup de 3r, després d’un treball que ha tingut un procés llarg, ens van convidar a veure el naixement de pollets!!!!
Em falten paraules per explicar-vos el que va passar en aquella estona curta!!!
Me’n sobren per felicitar, admirar, impressionar, meravellar… la feina que han fet els nens i nenes del grup de 3r!!!
Enhorabona nois i noies
“L’art pot arribar a desmaterializar -se fins al punt de poder-se realitzar només amb la mirada. Un gran artista pot realitzar art només llençant la mirada. Un seguit de mirades poden arribar a ser tan sòlides com qualsevol cosa o lloc però la societat continua estafant a l’artista el seu art de mirar, valorant només, els objectes d’art ( Smithson, The Writings p.112)”
Acabem de parlar d’escultures i arriben a la classe altres imatges d’altres expressions artístiques. A partir de la conversa al voltant de les imatges comencem a construir les primeres idees que compartim amb l’ajuda de la paraula:
“Les escultures les fan senyors, això que
veiem ho fan homes, caminen pel bosc, recullen coses i fan això: els nius, els camins de pals…”
Per tant, pensem, de moment, que no estem davant de cap expressió artística complicada i que aquestes “coses” no les fan artistes.
A continuació descobrim la primera evidència: aquests dies a l’escola estarem parlant de
land art. Tenint en compte el que hem dit més amunt, això vol dir, de moment per a nosaltres, fer coses fàcils i senzilles!
Continua la nostra descoberta, coneixem, una mica, a un autor importantíssim d’aquesta corrent artística: Andy Goldsworthy
Què fa aquest senyor, com ho fa:
Punxes de gel.
Coses boniques i sorprenents.
Xules.
Estructures corbes i sense columnes.
No sabia que existia el land art, fas alguna cosa però quan fa una ventada forta o plou pot caure.
Es difícil, no ho sembla però ho és.
M’ha impressionat.
Sorpresa.
Que el gel podia ser un bon material per fer una obra d’art.
Després de la conversa, d’algun descobriment, d’alguna idea nova i d’altres renovades, sortim al pati. Les nostres paraules, gràcies als nostres sabers, expressen idees noves i en matisen d’altres, el land art ja no és tan fàcil com ens ho semblava al començament!
“Redescobrim” un tros de pati, un lloc que ens agrada com a grup i que hi hem anat altres vegades.
Sabem que els artistes del land art el primer que fan es deixar- se seduir pel lloc. El que hem triat ens té ben captivats i poc a poc anem descobrint el perquè…
Per què s’està bé en aquest lloc?
“Perquè sentim coses com la
tranquil•litat, el gust d’estar
en un lloc, veig reflexos i això em calma, comoditat..”
Es un lloc amb un ambient
agradable, s’hi està bé i ens agrada.
“Grimpem, ens enfilem als arbres descobrim animals diversos i el sol ens toca a la cara de bon matí.”
Hem posat paraules a què ens fa
sentir aquest lloc, però també,
amb què ens fa pensar:
“amb un circ, amb el número 4, amb el mar, quan vaig a nedar, amb el lloc on viuen els avis, amb el pati de casa meva, amb una cova de bitxos, en una heura molt plena, en el càmping que vaig i tinc molt espai,amb un mono i la llibertat, també amb un plat de macarrons, tinc gana i al meu costat hi ha unes fulles que em fan pensar amb els macarrons.”
Arribats aquí arriba el temps de posar-nos a intervenir.
La intervenció no ha estat gens fàcil!
Ha calgut un temps per situar-nos en una nova manera d’expressar i crear, de construir i “des-construir” idees que teníem. Aquests dies hem sortit al pati no a fer una construcció, ni una escultura, sinó
una intervenció a la natura amb
materials de la natura!
Ara també sabem que el senyor Andy Goldsworthy és un artista com també ho és en Miró, Gaudí o Calder i fer una intervenció…
també costa molt!
13 de març de 2014
Àlex, Gemma, Mariona, Josep, Blanca, Júlia, Luna, Janna, Martín,Laia, Lluc , Max i Lucia.
UNA ESCULTURA POT CONTENIR UN RELAT
Anem a la Fundació Miró, conversem i ens fixem en escultures d’aquest artista i altres. Arriben a la classe i continuem conversant…
Parlem d’escultors i d’escultures, ens allunyem de tots i nosaltres crearem la nostra pensant en tots.
Aquesta vegada hem partit de la idea que una escultura pot contenir un relat.
Triem un relat molt curt, ens inspirem amb un dels relats més curts de la literatura d’Augusto Monterrosso.
“Em vaig despertar i els nens i nenes encara jugaven”
Amb què?
Amb qui?
Qui es va despertar…
Deixem de conversar en gran grup i ho fem en petit, fem les primeres idees en dibuix i comencem a pensar
en materials que necessitem, a la classe ja n’hi ha alguns…en falten, entre tots proveirem de materials tota una taula. Els endrecem, ni plàstic, ni cartró.
Els materials acaben de donar-nos idees.
Reflexionem i actuem, ens posem a muntar la nostra escultura, és cadascuna d’elles la que s’ocupa d’acabar el relat, cap és igual i això és el que ens agrada.
Les escultures, totes elles diferents i totes elles sorgides de la mateixa idea, us acabaran el relat!
Amb una excursió vam celebrar el dijous gras. Feia fred, però els nens i nenes dels grups de grans ens van preparar un seguit de jocs i d’explicacions per entendre i saber d’on ve i què vol dir el carnestoltes i el temps de quaresma que el fred ni el vam notar!
Com molt bé sabeu dijous vam fer la sortida a la fundació Miró.
Sota un cel radiant vam passar el dia a Barcelona, al matí a la Fundació fent el taller “escultures i mirades”.De la mà de la Berta, una noia apassionada amb l’art, vam recórrer, mirar, decobrir i conversar al voltant d’escultures de Miró, Caro, Calder Papilotti.
Quan vam acabar, meravellat i tots molt contents, ens en vam anar al parc Jacint Verdaguer, allà vam tenir una estona de joc i després vam dinar.
Hoy es martes y como todos los martes por la tarde nos visita Doña Begoña. Con ella explicamos cuentos, recitamos poesías, hablamos y nos contamos cómo vestimos, qué hemos comido, quienes son nuestros amigos o cómo es un coala. La excusa es muy variada i la intención muy clara: practicar el castellano.
Esta tarde hemos tenido una sorpresa muy agradable y una excusa muy dulce para hablar!!!Mamá de Carme nos ha preparado una tarta decorada para merendar. Carme nos ha hablado de los ingredientes y por parejas hemos contado como son y donde se utilizan los ingredientes de la tarta de la mamá de Carme.
Al final de la tarde…. Nos hemos comido la tarta, ha sido entonces cuando hemos dejado de practicar…silencio total, la tarta estaba deliciosa!!!!
Muchas gracias a la mamá de Carme!!!!!
El divendres l’artista Quelot ens va visitar a l’escola per parlar als nens i nenes que aquest torn fan espai d’art.
En Quelot, il·lustrador, escultor i pintor, aquesta vegada ens va parlar de la il·lustració.
Ens va presentar un dels grans invents de la història de la humanitat, el llapis, ens va fer un petit recorregut per la història del dibuix des dels seus inicis i finalment ens va parlar i mostrar part de la seva feina.
A la xarrada hi vam estar nens de 1r a 6è, l’interès i expectació la van mostrar i demostrar tots.
Quan un expert entre a l’aula les paraules, els gests, les històries que aquest ens explica queden d’una manera especials i fantàstica en el bagatge de tots els infants.
Quelot, una vegada més, gràcies per aportar a l’escola moments especials com aquests!
LA MAQUETA DEL CICLE VITAL DE LA PAPALLONA
L’aula canvia la seva distribució de l’espai i col•loquem tot de materials.
La consigna és : amb tot el que sabem, imaginem i construïm un lloc on la papallona pugui desenvolupar tot el seu cicle de la vida.
La proposta la realitzarem per parelles, per tant, la conversa i l’entesa serà importantíssima. Abans d’entrar a fer, ens posem a parlar, cadascú amb la seva parella. De moment no surten dubtes, cadascú buida a l’altra les seves idees.
Procurant aquests temps, veiem com cadascú s’acosta a la taula dels materials sense pressa, n’hi ha per tots i segur que tots no hem pensat en els mateixos.
Cadascú ha tingut temps de compartir, mínimament, el procés que estem a punt d’engegar.
Comencem a construir i aquí sí que surten els primers dubtes, n’hi ha que ho resolen preguntant a altres parelles, n’hi ha que van a buscar llibres…
Conversa, acció i pensament conviuen al mateix temps. L’observació i la imitació ens dóna, a alguns, la seguretat per començar.
1. La crisàlide, què era?
2. Els ous han d’estar a prop del menjar,oi?
3. Tu fes la papallona home, que jo ja faig la dona.
4. Vols dir que les papallones són més grans que els arbres? ha de ser més petita!
5. Un lloc ben còmode pel capoll.
6. La papallona morta se li veuen les potes perfectament.
7. La morta aquí, ben a prop dels ous.
8. La neu lluny, a dalt de les muntanyes. Sí, el Pirineu té neu a l’estiu i hi ha papallones.
9. Pomes madures perquè mengin les papallones.
Entremig algun STOP, col•lapsem la realitat, tothom mira que està fent, perquè, què falta…
La proposta dura un parell de dies, es fantàstic tornar del pati i continuar treballant amb el mateix i es fantàstic arribar al matí i sense dir res, continuar amb la feina.
Amb el temps les converses van variant, la maqueta va agafant cos, tothom ha arribat a acords amb els seus companys de treball, tenim l’objectiu quasi complert…llavors podem conversar, mentre fem, de manera ben distesa:
1. Avui juga la copa del rei el Barça i el Max està segur que guanyaran.
2. Avui ens toca pista al pati però la mola està tapada i igual plourà i no podrem sortir al pati.
3. Felicitem a la Mariona, avui fa 7 anys. La festa de pijames serà la setmana que ve…
I es resolen problemes d’última hora:
“Això que ens passa ens va molt malament, les safates de porexpan no han quedat pintades com esperàvem, el Martín s’enfada, ja no semblarà una muntanya de veritat semblarà mes un teatre, diu, . És una mica teatre el que estem fent perquè no es veritat, el consolen la resta.”
I és fantàstic que aquesta conversa surti de l’escola i arribi a casa i torni cap a l’escola. És fantàstic perquè segurament això representa que aquesta proposta està ajudant a construir coneixements significatius.
COMPARTIM LE NOSTRES MAQUETES
Gemma i Mariona
Tot ha costat una mica. L’espiritrompa i les 6 potes de les papallones costaven molt. Vam fer l’arbre perquè es veies que era primavera i estiu.
Al final ens hem aclarit. Al principi va ser molt difícil, no teníem res fet, però després ja ens va ser més fàcil. El 1r dia va costa molt i després ja no tant, anàvem mirant als altres i ja ha sigut més fàcil.
Blanca, Josep i Max
Ens vam decidir molt bé, al principi anàvem tots “ a la nostra bola”, després vam començar a parlar una mica. Plegats vam fer la cascada, teníem vàries idees i ho vam parlar i al final la vam fer així. La primera papallona que vam fer era molt grossa, la vam desmuntar i hem fet les erugues.
L’arbre va ser el més complicat.
Jo ho tenia al cap ( diu el Josep) i vam parlar una mica però ens vam posar a fer de seguida. Quan vam fer STOP vaig pensar amb tot el que faltava, per no oblidar-me res.
Vam anar fent i parlant i així poc a poc.
Laia i Janna
Ens hem inspirat amb un arbre de pomes. Ens falta l’eruga perquè ens hem oblidat. Ens hem atabalat, ha sigut molt difícil. El cicle de la vida és molt curt quan el penses però és molt llarg. Un cop ho hem fet i veiem les altres no és tan difícil.
Lluc i Àlex
Ens falta els depredadors, de fet els volíem posar però no ens hem posat d’acord.
Jo volia fer la papallona a dalt del pont però l’Àlex no ho va voler i ho vam haver de decidir, vam parlar. Vam fer una cova que hi viuen els ratpenats.
De seguida ens hi vam posar, no va costar, anàvem xerrant i fent.
No és la mateixa que teníem al cap perquè hem compartit les idees dels dos.
Martín i Kawtar
Tot passa en un bosc, un bosc de primavera. Va ser una miqueta difícil, se’ns va destrossar la pintura i coses…no sortien. Moltes idees s’han complert però d’altres no.
No tots treballem igual. Jo sento que ell no treballava gaire.
No ens vam en recordar de fer l’eruga, de tantes idees que teníem al cap se’ns va oblidar. Un cop fet no és tan difícil!
Júlia i Luna
Va costar una mica, tantes idees que teníem, potser se’ns oblidaria alguna cosa! Al final ens vam recordar de tot i anàvem dient: i què tal si també fem això? Ho compartíem!
VENIU A VEURE LES MAQUETES A L’EXPOSICIÓ QUE HEM MUNTAT AL PASSADÍS DE LA NOSTRA SALA!
El que va começar com una idea, està començant a ser una gran idea!
Com ja sabeu, des de principi de curs, els grups de 1r, 2n i 3r ens hem organitzat per treballar amb un expert en horts i altres pares i mares que ens hi vulguin ajudar.
El resultat: unes tardes de divendres viscudes, on passen un munt de coses interessants al voltant de la cura de l’hort.
Aquestes vivències entren a l’aula i és així com l’hort passa a ser una activitat curricular extraordinari, no s’ha programat, s’ha planificat i fent-ho a l’aula parlem i escrivim sobre el compost, sobre el sembrar i el plantar, els éssers vius, les cadenes alimentaries, l’alteració del sistema, l’ordre, les funcions, la cura, l’estima, el respecte, la responsabilitat, el compromís, el saber, el conèixer… El que va começar com una idea està essent una GRAN IDEA!!!!!
Aprofitem per donar les gràcies a tots aquells i aquelles que ho fan possible!!
Dia Escolar de la No- Violència i de la Pau, ( DNIP) això és el que significa aquest grup de paraules i d’això hem parlat aquest matí amb els nens i nenes del grup de 1r.
Hem preferit més parlar de la Pau i no tant de la Guerra i la violència i de cop ens hem trobat conversant de les baralles que sovint tenim.
Ha sortit una dita ben interessant: dos no es barallen si un no ho vol, i hem fet teatre per representar situacions de conflicte i possibles solucions.
Hem escoltat música i hem dibuixat amb colors que per nosaltres poden explicar bé la PAU: roses clarets, blaus clarets, verds, blancs…
I ens hem posat a pintar…. castells , el castell de Lego que faig amb els amics i m’ho passo molt bé, un castell perquè hi viuen fades amb varetes màgiques que resolen qualsevol conflicte, un castell gran, on tothom hi cap i ningú s’enfada, amagats hi ha uns coets que tiren confeti. Parelles d’amics i amigues, vestits amb les millors robes, compartint camí, es donen la mà.