El divendres a la tarda teníem una sorpresa. Sabíem que ens vindrien a fer un espectacle de teatre però no ens havien confirmat quines persones eren les que ho farien.
Aquests dies hem estat parlant del què ens provoca aquesta emoció. Normalment està associada a un fet agradable i per tant després d’uns segons d’ incertesa….surt un somriure ben gran.
Doncs mireu, mireu quines cares vam posar quan us vam veure a l’escenari.
Gràcies, gràcies i mil gràcies als pares i mares actors, actrius, col.laboradors….i a tos i totes els que heu fet possible que aquestes cares apareguessin en tots els nens i nenes, avis, àvies, parelles…i mestres. I us animem a que el teatre de pares continuï. Ànims!
El dilluns vam recordar a la classe la sorpresa del divendres i parlant i conversant vam descobrir el bon record que teniem de l’obra dels 3 porquets i la rateta.
Que és el que més et va agradar de l’obra de teatre? els nens i nenes van contestar:
-Em va agradar el llop, quan es va cremar el cul i deia “fuig, fuig”…
-A mi em va agradar tot.
-Que sortís la meva mare…
-Em va agradar perquè vaig riure molt!
-La cançó dels tres porquets.
-I que sortís la meva mare et va agradar?
-I tant!!Ho va fer molt bé.
-La meva mare també sortia i em va dir una broma. Em va dir que anava a una reunió i que marxava aviat.
-A mi em va agradar quan el porquet tartamudejava
-Quan el venedor deia “cintes, cintes de colors…”
-Quan el gos feia pipi a l’arbre.
-A mi em van agradar les plomes de l’ànec quan les tenia darrera i les feia moure.
-A mi em va agradar com es parlaven els porquets.
-A mi la rateta perquè era molt presumida.
-A mi el gat quan deia miau, miau.
HA ESTAT UNA EXPERIÈNCIA INOBLIDABLE. DE NOU GRÀCIES.
Qué bé!!! Gràcies a vosaltres, que ens heu donat la idea. Heu encés aquesta flameta que potser es torni na bona foguera. Participar d’aquesta experiència ha estat molt enriquidor, ens vam conèixer millor, vam passar molt bones estones imaginant com fer-ho, com quedaria millor, la música, la vestimenta, etc. Fins i tot vam “enredar” gent del poble, com la Sandra que va venir a donar-nos un cop de mà amb les caracteritzacions, tot plegat ha estat una moguda força interessant, personalment n’estic contenta i orgullosa. Els nens es van divertir i vam gaudir tots plegats a la nostra escola.
Moltíssimes gràcies per les fotos, aquestes caretes…. que no hi fariem per ells?
Una abraçada,
Bea
Estic d’acord amb el que diu la Bea.
Emocionada de veure aquestes carones! Però també emocionada de veure en les fotos la teva cara, Mª Àngels. No deixaves de mirar les seves cares i la teva cara ho diu tot.
Una bona iniciativa per part vostra i a la vegada, compartir una estoneta amb altres pares, una estona de risoteràpia…experiència per repetir.
Moltes, moltes gràcies per fer-nos gaudir d’aquest “projecte”, projecte que em sembla a mi que tindrà durada, o això desitjo!
Una molt forta abraçada!!!
Ha estat fantàstic!!! una experiència com a pares innoblidable. Jo, com a mare, no m’hauria imaginat mai tot el que hem rebut d’aquests nens i nenes. Aquestes cares ho diuent tot: Sorpresa, alegria, somriures …
És emocionant, tot i haver passat algun dia, trobar-te per l’escola un nen o una nena que sense més ni més et digui, “em va encantar la teva disfressa”, “ho veu fer molt bé”…
D’una proposta feta per una mestra a principi de curs, han surgit tot un seguit d’emocions, vivències i complicitats. És per això, que des d’aquestes paraules li vull donar les gràcies per aquesta gran proposta, que perquè no, pot tenir continuïtat….
Un petó molt gran!!!!
La rateta
Estem molt contentes que aquesta proposta hagi tingut tant bona acollida per part vostra. Ens alegra molt que hagueu passat unes bones estones preparant aquesta representació. Com a mestres ens va emocionar veure l’obra de teatre i sobretot l’esforç i la dedicació que veu posar-hi. I les cares del vostres fills/es van ser la recompensa per a tots. (No podia deixar de mirar-los, estàven tant sorpresos!..com nosaltres!).
Mil gràcies per tot i enhorabona per la vostra estrena.
Fina i M.Àngels.