Ara sí que el curs el tenim ben acabat.
Des de la meva mirada crec que podem estar contents del camí i de com ha anat.
Moltes gràcies per estar tant a prop de tot el que ha anat passant a l’escola.
L’ últim dia va ser especialment emocionant, al matí vaig rebre un àlbum preciós, moltes gràcies.
A la tarda la festa,
un divendres per recordar
Bon estiu a tothom i ens retrobem al setembre.
En Numar just fa cinc dies va marxar amb la seva mare cap a Càdiz. El matí que ens acomiadàvem com a grup va ser d’aquells que no s’obliden, d’ aquells matins que te’ls guardes com un tresor amb la seguretat de saber que som un grup de persones vinculades i amb ganes de ser cada dia una mica millors: per les abraçades, per les paraules, per les mirades…
Pensem que vàrem acomiadar bé en Numar, quan una estapa es tanca bé ajuda a fer fluir la següent amb força. Des de l’escola així ho vam pretendre.
Molta sort, Numar. Ha estat un plaer compartir aquest temps amb tu.
La mare d’en Numar abans de marxar ens va fer un regal:
Com molt bé sabeu hem iniciat, des de fa uns dies, el nostre últim projecte de treball: la prehistòria.
Tots ens sabem alguna cosa d’aquest moment i partint d’això hem continuat investigant: eren homes i dones violents i lletjos? què vol dir nòmada? i sedentari? Vivien amb famílies? què és un clan? com ho sabem si no sabien escriure? admirem alguna cosa d’ells? fem alguna cosa que ells van descobrir?…
Un munt de preguntes que hem anat redescobrint gràcies als llibres que ens ha facilitat la Íngrid del bibliobus, gràcies a les converses que anem compartint, gràcies als textos que anem narrant que ens ajuden a reescriure’ns i constatar què sabem, gràcies a les passejades que hem fet pel nostre entorn, la sortida a Moià…
Un projecte ben interessant que com sempre ens ha engrescat a investigar d’una determinada manera i l’acabarem preparant un exposició que quan tinguem a punt ja us convidarem perquè la vingueu a veure.