A l’escola la festivitat de Sant Jordi és una festa gran, és de les que celebrem i preparem, com tota gran festa requereix.
Dies abans vam començar a preparar la Mostra, això volia dir agrupar-nos infants de 1r, 2n i 3r i preparar activitats diverses: teatre, dansa, cant o poesies.El treball va ser molt interessant, per intens i profitós. Dies abans, també, vam fer tardes de lectura a la fresca, al pati, envoltat de llibres diferents, diferents perquè no eren els que acostumem a tenir. la Ingrid del bibliobus ens va fer una magnífica tria per l’ocació.
I va arribar el dia 23 d’abril, tot el dia va ser una festa al voltant de la tradició, de les lletres, de la cultura…
Al matí vam participar a l’entrega de premis dels Jocs Florals del grup de grans i a la tarda vam ser nosaltres els qui vam oferir la mostra a la resta de companys. Vam acabar la tarda amb el tradicional berenar: pa amb xocolata, això sí, la xocolata era un dibuix d’un drac i d’un cavaller!
Tots vam passar una molt bona diada de Sant Jordi

Avui ha passat un fet terriblement trist. Tant les notícies bones com les més dolentes, sovint, els infants les escolten, les volen entendre i pregunten. Això és el que ha passat avui a l’escola tot just hem arribat a les 15 hores. Un nen de 13 anys ha matat a una mestra o a un mestre, encara no ho sabíem del cert. Els que ja ho sabien explicaven la seva interpretació dels fets i els que no, preguntaven amb cares perplexes. Amb més o menys ordre hem conversat una estoneta: – això no se’ns passa ni pel cap, – aquest nen ha fet una cosa molt grossa i ara què?, – què diuen els seus pares? – els problemes es resolen d’una altra manera. – és important tenir el sac d’autoestima pler. – la meva mare m’ha dit que no pots estar d’acord amb coses però ho has de parlar- però s’ha mort de veritat, l’ha matat? …preguntes ben variades, comentaris, reflexions que intentaven posar paraules i entendre, si es pot entendre, el què havia passat.
A l’escola hem posat un crespó negre, demà farem un minut de silenci, així ho hem decidit. Amb el crespó i l’aturada diem a tots els nens i nenes de l’IES de Barcelona, a totes les families i a tots els professors que els infants de l’escola Josep Gras i les seves mestres lamentem profundament el què ha passat i desitgem que això no es torni a repetir, després continuarem amb les activitats programades.
Pensem que només una escola amb recursos, pensada i cuidada podrà afavorir, de veritat, en l’educació integral dels infants del nostre país i així, contribuïr de debò a fer una societat més sana i justa.
A casa segur que n’heu parlat i ajudareu a entendre, també, aquests fets als vostres fills i filles.
Com a mestra, com a mare i com a ciutadana d’aquest país avui he sentit pena i perplexitat. Esperem d’experts i dirigents alguna cosa més que paraules i nous protocols. Determinades conductes ens alerten que la gent gran, els homes i dones, alguna cosa no estem fent bé. Com diu la cançó aprendre d’en Lluis Llach:”quan un infant mata la meva mà no és massa estranya”.

No em puc estar de compartir la frase que m’ha dit la Iona: jo quan ho he sabut m’he esgarrifat de pensar que et podia passar a tu!
Això, tampoc, hauria d’haver passat!