Ben interessants són sempre les converses en el grup. Perquè ja se sap que la conversa estimula i amb estímul i motivació hi ha aprenentatge. Doncs bé, no fa massa dies vaig fer la següent pregunta als infants: si al 99 li sumo 1, quin número tinc?
Cares de sorpresa, uns segons tothom mirant, mirant-se…el 104, va dir la Jana,
L’Àlex creia que el 100 i la resta no es manifestaven, feien cara de sorpresa!
Amb el material que tenim a la classe vam representar el 99. La Júlia era les desenes i el Lluc les unitat, a partir d’aquí va venir tota la representació. Al final vam escenificar el número 100 , perquè després del 99 ve el 100. Per representar-lo van caldre 3 nens!
Tot seguit, i per parelles, vam fer l’exercici sobre paper.
Molts infants identifiquen i reconèixen el 100, però no és el mateix coneixe’l que entendre’l!

Todos los martes, por la tarde, ha entrado en clase Dña. Begoña. Una señorita simpática y amable que ha estado conversando en castellano con nosotros todo el curso.
Con ella hemos hablado de lo que comemos, de como vestimos, de nuestra familia, de nuestras fiestas preferidas…
Hemos escuchado cuentos y hemos aprendido poemas.
El objetivo siempre ha sido hablar. A menudo el trabajo lo hemos hecho primero en parejas y después con todo el grupo.
En fin, todos los martes por la tarde hemos hablado en castellano con Begoña.