Dia Escolar de la No- Violència i de la Pau, ( DNIP) això és el que significa aquest grup de paraules i d’això hem parlat aquest matí amb els nens i nenes del grup de 1r.
Hem preferit més parlar de la Pau i no tant de la Guerra i la violència i de cop ens hem trobat conversant de les baralles que sovint tenim.
Ha sortit una dita ben interessant: dos no es barallen si un no ho vol, i hem fet teatre per representar situacions de conflicte i possibles solucions.
Hem escoltat música i hem dibuixat amb colors que per nosaltres poden explicar bé la PAU: roses clarets, blaus clarets, verds, blancs…
I ens hem posat a pintar…. castells , el castell de Lego que faig amb els amics i m’ho passo molt bé, un castell perquè hi viuen fades amb varetes màgiques que resolen qualsevol conflicte, un castell gran, on tothom hi cap i ningú s’enfada, amagats hi ha uns coets que tiren confeti. Parelles d’amics i amigues, vestits amb les millors robes, compartint camí, es donen la mà.

Tornant de vacances de Nadal la dinàmica del grup ja és una altra. Ja podem dir que ens coneixem, en aquest cas que la mestra ja coneix als infants i els infants a la mestra, conèixers vol dir estar VINCULATS. Aquesta paraula m’agrada especialment perquè està plena de connotacions positives. En definitiva vincular-se vol dir estimar i per aprendre cal estimar-se.

aquest matí és un matí qualsevol de la classe, les propostes van fluind sota una mirada atenta de la mestra que intenta acostar a cadascú d’ells el que més necessita, hi ha un ambient de calma, de ganes de descobrir i de redescobrir-se i quan passa això l’aprenetage està assegurat i les cares dels infants són aquestes…

El dimarts passat vam anar al Museu Blau.
Que el 2n autocar arribes amb retard ens va fer anar una mica malament i vam haver d’improvisar solucions que per un moment van descol.locar a algún nen/a.
La sortida era un itinerari per descobrir com es mouen diferents animals. Una sortida a un museu, tots junts, sempre és enriquidora i més quan qui t’acompanya són nens i nenes tan entusiasmats amb tot el que els passa al seu voltant com els vostres fills, amb tot, l’itinerari no va acabar de satisfer les nostres expectatives.
Com tot, a vegades s’encerta molt i a vegades no tant.

Els Reis han passat per la majoria de cases i estem molt contents però també sabem que no han passat per totes, per tant, preferim dir, perquè així ho hem parlat amb els nens i nenes, que la tarda de dijous vam compartir joguines que tenim a casa: perquè ens han passat els Reis, perquè ens les ha comprat el pare o
perquè ens les han regalat.
Vam començar la tarda en rotllana, cadascú va explicar perquè havia portat la joguina que portava. Van sortir coses ta boniques com: perquè a mi m’agrada molt i he pensat que a tots vosaltres també, perquè tinc ganes de jugar tots junts, perquè em va fer molta il.lusió que els Reis m’ho portéssin i us ho volia ensenyar…
Va ser una tarda que vam començar jugant cadascú a la seva classe i la vam acabar jugant tots plegats, els grups de 1r i de 2n.
Les joguines que tenim a casa van ser una bona excusa per compartir una estona de joc tots plegats!

El matí del dia 8 va córrer per l’escola que els Reis l’havien visitada i ens havien deixat un present per quedar amb la boca oberta, encuriosits, vam preguntar més i vam esbrinar que calia anar a la sala de psicomotricitat.
Un cop allà no ens va costar gens veure el que havia passat. Amb la seva màgia, com dèien els nens i nenes, vam veure i notar que ens han deixat el terra de la sala de fusta, d’aquest material tan noble que quan saltem no ens fem mal, que en cas de caure el cop no és tan sec, que podem patinar si volem, que no està tan fred… ens han deixat un terra per treballar a la sala encara millor de com ho hem fet fins ara!
En Max va tenir una idea genial, perquè no ens quedem una estona i etrenem el terra,va dir. A la resta ens va semblar fantàstic. Primer el grup de l’aigua i depsrés el del foc el dia 8 al matí vam poder comprovar com e
els Reis ens han fet un regalàs!!!!
Moltes , moltes, moltes gràcies!!!