Aquest curs, coincidint amb les Olimpíades de Londres, la setmana cultural l’hem dedicat a aquest aconteixement esportiu.
El primer dia vam fer la cerimònia d’inauguració: vam fer una desfilada tots plegats (cada curs amb la seva bandera) mentre escoltàvem l’himne de les Olimpíades i els alumnes de cicle superior van ser els encarregats de portar la torxa olímpica i encendre el peveter.
Hem realitzat diferents proves d’atletisme: llançament de pes, curses de relleus, salt de longitud i curses d’obstacles. A més, també hem practicat altres esports com el ping-pong, el futbol o el beisbol. Totes aquestes activitats les hem realitzat en grups formats amb alumnes dels tres cursos.
A les diferents aules ens han visitat diversos esportistes que ens venien a explicar quin esport fan, quines normes té, la vestimenta que han de portar… També ens han portat medalles i trofeus per a que les poguem veure!
Un altre dia hem fet una sortida al pavelló municipal per tal de veure als alumnes de primària que practicaven diferents esports.
L’últim dia de les Olimpíades hem fet una cursa oberta a tothom que hi volgués participar i hem acabat amb una cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics on hem apagat el peveter.

Per fi han arribat les colònies !!!
Han estat dos dies plens d’emocions on es barrejen sentiments de sorpresa, nervis, il.lusions, felicitat, alegria…
El moment del comiat ens fa estar tristos, però per l’altre banda amb la il.lusió d’arribar a la casa, de preparar els sacs de dormir, que es faci de nit… Estem emocionats per treure tot el que tenim al necesser, per ficar-nos a dormir, tenir a prop els nostres amics i amigues, companyes i companys…
Aquestes fotos són un resum d’aquests dos dies tan intensos. Desitgem que les gaudiu com nosaltres vam gaudir en aquell moment.

El divendres 25 de miag va venir a l’escola el Jaume Valls. Ens va venir a explicar una llegenda de la família Dalmau, de la Vall de Mur, aquí a Sant llorenç. Ens vam endinsar dins el món dels lladres, trabucs, bandolers, mossos, cabalers, hereus , mestresses ,…
Tots i totes vam escoltar amb molta atenció aquesta història i per a molts de nosaltres era la primera vegada que escoltàvem aquestes paraules. Ha estat una experiència molt enrequidora . Reviure què els passava als nostres avantpassats és molt i molt important coneixer-ho.
Gràcies Jaume.

El divendres a la tarda teníem una sorpresa. Sabíem que ens vindrien a fer un espectacle de teatre però no ens havien confirmat quines persones eren les que ho farien.
Aquests dies hem estat parlant del què ens provoca aquesta emoció. Normalment està associada a un fet agradable i per tant després d’uns segons d’ incertesa….surt un somriure ben gran.
Doncs mireu, mireu quines cares vam posar quan us vam veure a l’escenari.
Gràcies, gràcies i mil gràcies als pares i mares actors, actrius, col.laboradors….i a tos i totes els que heu fet possible que aquestes cares apareguessin en tots els nens i nenes, avis, àvies, parelles…i mestres. I us animem a que el teatre de pares continuï. Ànims!

El dilluns vam recordar a la classe la sorpresa del divendres i parlant i conversant vam descobrir el bon record que teniem de l’obra dels 3 porquets i la rateta.
Que és el que més et va agradar de l’obra de teatre? els nens i nenes van contestar:
-Em va agradar el llop, quan es va cremar el cul i deia “fuig, fuig”…
-A mi em va agradar tot.
-Que sortís la meva mare…
-Em va agradar perquè vaig riure molt!
-La cançó dels tres porquets.
-I que sortís la meva mare et va agradar?
-I tant!!Ho va fer molt bé.
-La meva mare també sortia i em va dir una broma. Em va dir que anava a una reunió i que marxava aviat.
-A mi em va agradar quan el porquet tartamudejava
-Quan el venedor deia “cintes, cintes de colors…”
-Quan el gos feia pipi a l’arbre.
-A mi em van agradar les plomes de l’ànec quan les tenia darrera i les feia moure.
-A mi em va agradar com es parlaven els porquets.
-A mi la rateta perquè era molt presumida.
-A mi el gat quan deia miau, miau.

HA ESTAT UNA EXPERIÈNCIA INOBLIDABLE. DE NOU GRÀCIES.