El llatí clàssic no tenia cap mena de puntuació o d’espaiat entre paraules, però a les inscripcions, la puntuació era una pràctica comuna. En molts d’ells, s’usava el punt volat o punt alçat per separar paraules, p. ex. al grafit CIL IV 7204: “C · I · Polybium”. Aquest tipus de puntuació era comú en dipinti electorals, en anuncis de gladiadors, o en altres inscripcions de caràcter públic. En grafits, el punt volat es feia servir molt menys habitualment. Altres tipus de puntuació són trobats, però hi ha pocs exemples. Alguns grafits (p. ex. CIL IV 4764; CIL IV 4765) empraven guions per separar paraules. En un dipinto (CIL IV 882), curiosament, les paraules són separades per petits dibuixos de fulles.
7. CIL IV 7204 font: Wallace, R. E. (2005). An Introduction to Wall Inscriptions from Pompeii and Herculaneum. Bolchazy-Carducci Publishers, Inc.
En general, no hi havia cap costum de separar oracions amb puntuació, excepte algun grafit que utilitza un guió per separar dues frases. Alguns grafits no empraven cap mena de puntuació, però sí que feien servir espais entre paraules, com fem ara a la majoria de les llengües europees. En altres, les paraules s’escrivien totes seguides sense cap separació (scriptio continua).