Una altra part de l’ortografia afecta especialment les desinències de les declinacions:
Genitiu singular de la primera conjugació
Trobem exemples de paraules de la primera conjugació amb un genitiu acabat en -aes (en comptes de la declinació habitual -ae). Aquesta -s podria haver aparegut a causa de la influència del grec, en el qual les paraules femenines de la primera conjugació tenen desinència -ης/-ας, però aquesta teoria no ha estat comprovada. Exemples d’aquesta declinació són Cominiaes, cognomen, gen. sg. fem. (forma correcta Cominiae); o Liviaes, gentilicium, gen. sg. fem. (forma correcta Liviae).
Datiu singular de la primera conjugació
La terminació de datiu singular de la primera conjugació també és -ae, però, a causa de la monoftongació de «ae», trobem datius de la primera conjugació acabats en -e: sue, “la seva”, dat. sg. fem. (forma correcta suae); Prime, cognomen, dat. sg. fem. (forma correcta Primae).
Nominatiu/vocatiu plural de la segona conjugació
Els substantius i adjectius de la segona conjugació acabats en -ius són acabats en -i llarga, a causa de la contracció de la «i» de l’arrel i la desinència -i de plural. Per tant, trobem pomari, “venedors de fruita”, nom. pl. masc., en comptes de la forma correcta pomarii.
Datiu/ablatiu plural de la primera i segona conjugació
De la mateixa manera, als substantius i adjectius acabats en -ia, -ius o -ium, la desinència -is del datiu i ablatiu plural es contreia habitualment amb la «i» de l’arrel, p. ex. latruncularis, “jugadors de jocs de taula”, abl. pl. masc. (forma correcta latruculariis); praedis, “propietats”, abl. pl. n. (forma correcta praediis).
Genitiu singular de paraules amb arrel acabada en consonant
En algunes paraules acabades en consonant trobem la terminació -us en comptes de la desinència habitual -is, p. ex. aerus, “dels diners”, gen. sg. n. (forma correcta aeris).