La paraula graffito, en italià, és el participi del verb graffire, “gravar (en una superfície)” i, per tant, tot i que actualment quan parlem de grafits ens referim a pintures sobre les parets, designa originalment aquelles inscripcions que eren físicament gravades en la paret. Per evitar confusions i ambigüitats, en el context que estem tractant ―tot i que etimològicament també comporta una idea de ser “gravat” en la paret, i a falta d’una paraula més indicada―, s’utilitza “inscripció” com a terme genèric, incloent-hi tots els missatges i dibuixos de les parets, tant aquells gravats com els pintats. Per la distinció entre les inscripcions gravades i les pintades, la paraula graffito (en català “grafit”) fa referència a la primera mena, i dipinto (del verb dipingere, “pintar”), a la segona. D’aquesta manera s’empren també, per tant, durant tot aquest treball.
A les ciutats de Pompeia i Herculà hi trobem inscripcions en format grafit i també en format dipinto, ara bé, aquests dos estils d’inscripció tenien una naturalesa bastant diferent. Els dipinti tenien un caràcter públic, eren pintats moltes vegades per professionals, i tenien una expressió més formal i oficial. Els grafits, en canvi, eren escrits o dibuixos espontanis, no autoritzats i de cap manera oficials. Els grafits, prominents tant en parets d’edificis públics com privats, tenen un contingut amb més humor i obscenitats, però, sobretot, amb molta informació sobre la vida quotidiana de les ciutats i sobre com vivien els seus habitants.
Tècniques de les inscripcions
Els dipinti, atès que eren inscripcions oficials, es feien amb més professionalitat. Primer s’emblanquinava la paret, bé amb pintura blanca, o habitualment, amb una capa de calç i aigua (tècnica típica de les façanes de la costa mediterrània i el sud de la península Ibèrica). Després de l’emblanquinat, amb un pinzell s’escrivia la inscripció en pintura vermella o negra.
8. Dos dipinti; un amb pintura negra i un amb pintura vermella
Els grafits, siguin missatges, escrits, paraules o dibuixos, eren gravats a la paret per mitjà d’un objecte punxant, sovint, un estilet, els quals s’utilitzaven normalment per escriure en tauletes de cera. Els grafits són molt més nombrosos que els dipinti, havent-se trobat més de 5.000 d’ells.
9. Estilets romans per escriure en tauletes de cera