La paraula grafit, mot arribat a la llengua catalana des de l’italià graffiti (plural de graffito), pròpiament significa “marca o inscripció feta rascant o ratllant una paret”. Malgrat això, des d’una percepció moderna, aquest mot fa referència a qualsevol inscripció o dibuix sobre murs o altres suports d’espais públics, motivat per la necessitat humana de l’expressió política o ideològica, cercant exhibir idees d’un grup o individu, o bé amb una intenció simplement artística.
L’espècie humana, des dels seus orígens, ha sentit la necessitat de plasmar els seus pensaments abstractes en una forma física, donar una forma a les idees. La raó darrere d’aquesta necessitat no és una exacta, els motius varien: decorar un habitatge, fer propi l’espai habitat, deixar presència, fer arribar un missatge visual que indiqui alguna cosa que pugui ser d’interès per qui el capta o emfatitzar emocions són un exemple de motivació.
El triomf del grafit com a expressió és la seva naturalesa. Tothom que vulgui, pertanyent a la classe social a la qual pertanyi, té a disposició les eines necessàries per poder fer un, el material pot ser un llapis comú de papereria i el llenç no més que la façana de l’edifici on es viu. És aquesta diversitat d’autors la que dona la riquesa cultural als grafits, tota mena de missatges, emocions, idees, orientacions, poden ser vistes si un es fixa quan travessa els carrers del seu municipi.
Ja quan el primitiu Homo sapiens habitava les coves i caçava com a principal font d’alimentació, decorava aquells llocs i els omplia d’escenes de la seva vida quotidiana. Aquelles primeres il·lustracions a les parets rocoses podrien ser considerades com a un tipus de “grafit” prehistòric, ja que encaixen en la definició, sent descripcions visuals del seu entorn més proper. Des de llavors, la pintura i les inscripcions a les parets està clar que no han passat desapercebudes per cap civilització, però, per què ens fixem i trobem tant d’interés en uns grafits tan concrets com els de només unes ciutats del sud d’Itàlia? Per entendre-ho, estudiarem primer el context històric i arqueològic d’aquestes inscripcions.