Fer una rigorosa recerca de les inscripcions de Pompeia i Herculà i estudiar-les des d’un punt de vista lingüístic i cultural ens ha permès aprendre a transcriure aquestes inscripcions, tant els graffiti com els dipinti, amb certa precisió i a poder traduir i interpretar correctament el seu significat. En el procés de recerca vam tenir l’oportunitat d’endinsar-nos en el món de les troballes arqueològiques i observar el gran treball dels arqueòlegs i lingüistes en la restauració i segona vida que li van donar a aquestes ciutats, que va començar a partir del segle XVIII.
D’aquestes inscripcions hem pogut extreure les formes de comunicació quotidianes entre els habitants de les ciutats. Aquestes formes de comunicació, encara que llunyanes en el temps, no es diferencien tant com les de l’actualitat, i hem pogut analitzar i comprendre com la classe social dels ciutadans determinava l’ús del llatí. Tot i que la llengua en la qual se centra l’objecte d’estudi és el llatí, sigui culte o vulgar, s’evidencia en algunes inscripcions el coneixement del grec per part de la població. Això ens revela l’essència de ciutat portuària i plena de vida que tenien.
Si bé és cert que ens hem centrat molt més en la recerca i síntesi d’informació que en la forma de transmetre-la, hem pogut dur a terme l’objectiu principal que vam plantejar en iniciar el treball: una forma d’apropar a tothom, d’una forma entretinguda, senzilla, l’estudi real d’aquestes inscripcions, sense haver de llegir articles acadèmics de bastant nivell o limitar-se a veure algunes traduccions. Hem intentat fer accessible a tothom qui vulgui, informació sobre tots els aspectes relacionats amb les inscripcions: des del seu contingut, fins als motius sota d’elles, passant per la llengua en la qual estan escrites, com es realitzaven, i molt més.
Els dos projectes plantejats, tant la pàgina web com el taller que hem dissenyat, han sigut pensats i fets amb aquest objectiu, el qual creiem que hem aconseguit en gran manera. Tot i que encara queden moltes coses a tractar sobre aquestes inscripcions, ens sentim orgullosos d’haver pogut prendre una petita part en la divulgació d’aquest tema.
Recordant la frase que citàvem a l’inici del treball, “Admiror te paries non cecidisse qui tot scriptorum taedia sustineas”, que en català vol dir “Admiro, paret, que no hagis caigut, tu, que sostens les ximpleries de tants escriptors”. Algú, en aquell temps, certament pensava que allò que s’escrivia a les parets de les ciutats eren ximpleries, absurditats, nicieses, però no s’adonava que aquelles mateixes inscripcions serien les que permetrien, en el futur, conèixer la gent que ha passat pel món abans, saber com vivien, quines preocupacions i divertiments tenien, i, a més, el fet que tractin temes quotidians, vulgars, o que a primera vista no semblen ser tan importants, ens fa saber que aquells pensaments escrits en les parets eren veritablement genuïns, i ens fan conèixer aquelles persones els noms dels quals no apareixen en els llibres d’història, però van viure una vida igual d’important que els que sí que s’estudien. I és que aquestes inscripcions han quedat com a relats de l’estil de vida i ens fan constatar l’organització política, els esdeveniments socials i la necessitat de romandre en la memòria col·lectiva i deixar constància de la mateixa existència.