Observem, a les inscripcions, diversos canvis en la conjugació de verbs:
Verbs deponents
Els verbs deponents són aquells verbs que tenen una forma de conjugació passiva, però un significat actiu. Al llatí vulgar, la tendència era eliminar aquest tipus de verbs, canviant-los per verbs actius. Alguns verbs que al llatí culte són deponents, al llatí de Pompeia són actius, p. ex. abomino, “abomino, odio”, 1a sg. pres. act. (forma correcta abominor); luctabas, “et barallaves”, 2a sg. imperf. act. (forma correcta luctabaris); tutat, “protegeix”, 3a sg. pres. act. (forma correcta tutatur).
Segona persona singular deponent/passiva
Hi ha alguns grafits que mostren un canvi en el sufix de la segona persona singular dels verbs deponents o passius. En comptes de -ris o -re, trobem -rus. Alguns exemples són figarus, “siguis atravessat” 2a sg. pres. pass. subj. (forma correcta figaris) o fruniscarus, “gaudeixis” 2a sg. pres. depon. subj. (forma correcta fruniscaris).
Preterit perfet
En els verbs de la primera conjugació, trobem, per la segona persona singular i per les tres persones del plural, formes “sincopades” o “contretes”, p. ex. probastis, “aprovàreu” 2a pl. pret. perf. act. (forma correcta probavistis); habitarunt, “visqueren”, 3rd pl. pret. perf. act. (forma correcta habitaverunt); cenasse, “haver sopat”, inf. perf. act. (forma correcta cenavisse).
També es troben formes “sincopades” en verbs de la segona i tercera conjugació: explestei, “aconseguíreu” 2a sg. pret. perf. act. (forma correcta explevisti); deducxstis, “dismiuíreu” 2a pl. pret. perf. act. (forma correcta deduxistis); nostei, “saps” (verb amb un significat present en les formes perfectives) 2a sg. pret. perf. act. (forma correcta novisti).
En la quarta conjugació i en el verb eo (“anar”), la «v» intervocàlica queia i les dues vocals «i» es contreien: fastidi, “odií”, 1st sg. perf. act. (formes correctes fastidii, fastidivi); pereit (amb «ei» en comptes de la «i» llarga), “morí”, 3a sg. pret. perf. act. (forma correcta periit).