Quan estudiem les inscripcions de Pompeia i Herculà hem de tenir en compte la llengua en la qual estan escrites. El llatí d’aquestes inscripcions és diferent del de la literatura llatina més coneguda en nombrosos aspectes. La llengua en la qual escrigueren Cèsar, Ciceró, Ovidi o Catul és considerada el llatí culte i, per tant, el ‘correcte’, i és el que s’ensenyava a les classes socials més poderoses, a l’aristocràcia romana. La llengua de les inscripcions de les parets de les ciutats, en canvi, reflexa com es parlava el llatí entre les classes més comunes en aquesta època, i per això s’anomena llatí «vulgar» (de vulgaris, -e), que vol dir ‘pertanyent a la gent comuna’.
En la següent secció, comentarem les principals característiques i diferències del llatí que trobem a les inscripcions de Pompeia i Herculà respecte al llatí culte, tant ortogràfiques com relatives a la gramàtica, les quals ens faciliten entendre el contingut de les inscripcions i ens donen idees sobre com diferent era l’educació dels habitants en un tema tan important com la llengua.