Gotes d’aigua

Televisió o contes

“Hi havia una vegada …” aquesta simple fórmula màgica obre en la imaginació del nen un món de possibilitats. Un estímul per a la creativitat molt més fèrtil que el que ofereix la televisió.

“Mamà, explica’m un conte”. “Espera un moment”, responem tot sovint. Massa coses per fer, el sopar per preparar… i si li poso un vídeo? Al cap i a la fi, és gairebé el mateix. El mateix? “Si vols que els teus fills siguin brillants explica’ls-hi contes de fades. Si vols que si vols que siguin molt brillants, explica’ls-hi més contes de fades”. Aquestes paraules no són dels germans Grimm, ni d’Andersen. S’atribueixen a Einstein. Hi ha poques coses iguals a la fascinació d’un nen que escolta un conte: la mirada perduda, la boca oberta, silenci absolut… no perd detall. Es podria dir que entra en un altre estat de consciència.

Quan un nen escolta un conte, el bosc i el llop, la Caputxeta i la iaia tenen vida a la seva imaginació. Està literalment veient una pel·lícula, “la seva pel·lícula”. Aquesta capacitat per a crear imatges internes mentre escolta un relat és el substrat sobre el que es desenvoluparà el seu pensament simbòlic i metafòric. És on es teixirà, més endavant, la trama del pensament racional.

Però no trobem el moment de llegir-li el desitjat conte. Pensem que no és tan important, així que li posem una pel·lícula. En aquest cas, el que passa pel seu cap és completament diferent: ja no necessita desplegar la seva imaginació interna, sinó que es limita a rebre passivament imatges fetes per altres. Jugar i escoltar contes són dues activitats sobre les que es fonamenta el desenvolupament de la intel·ligència i la creativitat, i veure la tele simplement la substitueix.

Significa això que no han de veure la tele en absolut? Potser no sigui possible, però sí ho és dosificar-la amb saviesa, començant, en el cas dels petits per endarrerir tant com sigui possible la primera vegada. El que no es coneix no es troba a faltar. Altres pautes raonables són: limitar-la als caps de setmana; reduir el temps; triar millor els continguts; no posar-se-la si tenen algú amb qui jugar; no portar-los a veure la pel·lícula d’un conte infantil fins que no l’hagi escoltat o llegit varies vegades. I recórrer de tant en tant a l’alternativa del conte en CD.