Intel·ligència emocional
El quocient intel·lectual prediu la capacitat personal per solucionar problemes de tipus acadèmic, però ¿els resultats acadèmics són predictius de l’èxit en la vida futura?
L’escolarització desenvolupa habilitats de tipus verbal, logicomatemàtic, espacial, musical…, però descura, almenys en la nostra societat occidental, potenciar un altre tipus d’intel·ligències, com la intrapersonal o la intel·ligència interpersonal, és a dir, la intel·ligència emocional.
L’alfabetització emocional consistiria a instruir sobre el coneixement de les pròpies emocions i la capacitat d’autocontrol emocional. Són habilitats pràctiques per enfocar la vida de manera adient. De fet, hom té més capacitat de treball quan controla la seva vida emocional. I, pensant en el futur, una certa sensibilitat social o intel·ligència interpersonal ajudarà a tenir èxit en la vida laboral.
Un coneixement de les nostres emocions, de llurs causes i relacions que tenen en les nostres accions, contribueix a prendre decisions escaient, a assumir-les amb responsabilitat, a evitar addiccions a la droga, el tabac, l’alcohol, el menjar… El desenvolupament de l’autocontrol emocional 8el control de l’agressivitat verbal, de la conducta agressiva i de l’autodestructiva, la capacitat de tolerar la frustració, l’habilitat d’expressar el disgust de manera adient) prevé la violència i la depressió.
L’escola també ha d’instruir en la intel·ligència social o interpersonal, és a dir, en capacitats com l’empatia i el control de les relacions, ja que el fet de posar-se en el punt de vista de l’altre facilita el treball en grup. així mateix, l’entrenament en la resolució de conflictes, en les tècniques de negociació, ajuda a establir relacions d’amistat, a ser estimat, popular i, fins i tot, líder natural.
I, encara més, la intel·ligència emocional és cada cop més apreciada en el món laboral. així, l’eficàcia d’un equip de treball dependrà de l’harmonia social, no dels quocients intel·lectuals dels seus components, perquè el quocient intel·lectual no és pas un bon predictor de la productivitat. Tampoc de l’acceptació social, ni de la felicitat.
María del Mar García Orgaz
Psicòleg clínic infantil
