Educar amb l’exemple
L’exemple és la millor eina educativa amb què compta la família. Els exemples de les accions tenen gran impacte en el nen. La seva actitud i valors dependran en gran mida del que observa i imita.
La família és escola de vida i els pares educadors naturals. La família dóna des del naixement els estímuls que satisfan les necessitats emocionals i garanteixen el desenvolupament psíquic i físic dels petits.
Els coneixements, habilitats i actituds s’ofereixen molt aviat en el si familiar a través de l’exemple. El comportament dels progenitors apareix davant dels fills com a referència o base de la seva conducta. Junt amb el consell, l’aprovació, el toc d’atenció, etc., és important el gest, la paraula d’alè, la carícia, etc. És a dir, tan important és l’educació explícita com la implícita. El comportament dels pares té un major impacte formatiu que les recomanacions verbals que ells mateixos poden fer.
La riquesa emocional del clima familiar explica per què les accions dels pares contagien els fills, doncs l’afectivitat, sobretot en els primers anys, opera de manera que condiciona la conducta infantil. L’exemple rebut i viscut en la família actua com a modulador del comportament i, encara que posteriorment hi hagi noves influències amb l’arribada a l’escola o la integració en un grup d’amics, es vincula per sempre la trajectòria personal. És així com “l’aire familiar”, en general, i l’exemple, en particular, constitueixen un món subtil que prepara el camí pel qual el nen transita. De la mateixa manera que l’exemple positiu arrela en el nen i l’orienta constructivament davant d’ell mateix i dels altres, l’exemple negatiu penetra en el seu ésser i l’arrossega cap a l’error i la infelicitat.
Tal com ja deia Sèneca: “Lent és l’ensenyament per mitjà de teories; ràpid i eficaç per mitjà d’exemples”.
Valentín Matínez-Otero
Professor i Doctor en Psicologia i en Pedagogia.
