Gotes d’aigua

Bloc funcionant amb el WordPress
  • rss
  • Inici
  • Quant a
    • Educar amb l’exemple
    • Pares divorciats
    • Jugar és més que un plaer
    • Televisió o contes
    • Carta d’un fill a tots els pares del món
    • Intel·ligència emocional
    • Educació matemàtica en família
  • Educació Primària
    • Conducta
    • Aprenentatges
    • Recursos
    • Hàbits
      • De 6 a 9
      • De 9 a 12
  • Educació Infantil
    • Hàbits
      • Dels 0 als 3
        • Autonomia funcional
        • Salut
        • Autonomia per a la socialització
      • De 3 a 6
        • Autonomia funcional
    • Conducta
    • Aprenentatges
    • Recursos
  • Què llegir…
    • Recomanacions als nens
    • Recomanacions als pares
    • Recomanacions educatives
  • Calendari d’Advent

Televisió o contes

“Hi havia una vegada …” aquesta simple fórmula màgica obre en la imaginació del nen un món de possibilitats. Un estímul per a la creativitat molt més fèrtil que el que ofereix la televisió.

 

“Mamà, explica’m un conte”. “Espera un moment”, responem tot sovint. Massa coses per fer, el sopar per preparar… i si li poso un vídeo? Al cap i a la fi, és gairebé el mateix. El mateix? “Si vols que els teus fills siguin brillants explica’ls-hi contes de fades. Si vols que si vols que siguin molt brillants, explica’ls-hi més contes de fades”. Aquestes paraules no són dels germans Grimm, ni d’Andersen. S’atribueixen a Einstein. Hi ha poques coses iguals a la fascinació d’un nen que escolta un conte: la mirada perduda, la boca oberta, silenci absolut… no perd detall. Es podria dir que entra en un altre estat de consciència.

Quan un nen escolta un conte, el bosc i el llop, la Caputxeta i la iaia tenen vida a la seva imaginació. Està literalment veient una pel·lícula, “la seva pel·lícula”. Aquesta capacitat per a crear imatges internes mentre escolta un relat és el substrat sobre el que es desenvoluparà el seu pensament simbòlic i metafòric. És on es teixirà, més endavant, la trama del pensament racional.

Però no trobem el moment de llegir-li el desitjat conte. Pensem que no és tan important, així que li posem una pel·lícula. En aquest cas, el que passa pel seu cap és completament diferent: ja no necessita desplegar la seva imaginació interna, sinó que es limita a rebre passivament imatges fetes per altres. Jugar i escoltar contes són dues activitats sobre les que es fonamenta el desenvolupament de la intel·ligència i la creativitat, i veure la tele simplement la substitueix.

Significa això que no han de veure la tele en absolut? Potser no sigui possible, però sí ho és dosificar-la amb saviesa, començant, en el cas dels petits per endarrerir tant com sigui possible la primera vegada. El que no es coneix no es troba a faltar. Altres pautes raonables són: limitar-la als caps de setmana; reduir el temps; triar millor els continguts; no posar-se-la si tenen algú amb qui jugar; no portar-los a veure la pel·lícula d’un conte infantil fins que no l’hagi escoltat o llegit varies vegades. I recórrer de tant en tant a l’alternativa del conte en CD.

Isabel Fernández del Castillo

Experta en criança natural

Autora de La Revolución del Nacimiento

Comentaris RSS
Comentaris RSS
Retroenllaç
Retroenllaç

Fer un comentari

Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.

 

Calendari

desembre 2025
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« set.    
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031  

Articles recents

  • Gotes d’aigua
  • Hola!!

Enllaços

  • Blog de 1r de Primària
  • Blog de 2n de Primària
  • Web de l'escola

Etiquetes

General
rss Comentaris RSS valid xhtml 1.1 design by jide powered by Wordpress get firefox