La Paula ha escrit un diàleg entre dues lletres molt nadalenques: per què? Llegiu-ho i ho sabreu.

Hi havia una vegada una B i una N. Un dia la B es va trobar la seva amiga la N.
La B li va dir: – Com estàs?
La N li va contestar: – Molt bé i tu?
La B va exclamar: – Molt bé! Però trobo que aquests dies fa molt fred.
La N: – Sí, és veritat.
Mentrestant, anaven caminant pels carrers. De cop, es van aturar al mig del carrer. La N anava mirant el cel. La B s’estranyava molt.
Però llavors la N va dir: – Però si allà hi som tu i jo!!!
La B li va dir estranyada: – Però a on? A on ho veus?
La N: – Allà dalt! En un cartell.
La B:- Ah, sí! Ja ho veig.
Llavors van entendre perquè elles tenien fred i les altres no. Perquè elles estaven en aquelles paraules:

BON NADAL!!!

Elles van veure que el Nadal és més fred que les altres festes. Perquè és hivern!!!
S’ho van passar molt bé el Nadal. I patatim-patatam aquest conte s’ha acabat.

A continuació us proposo algunes activitats per aquests dies:

– PROPOSTES NADALENQUES DE L’EDU365. Si t’interessen clica aquí

– SI VOLS IMPRIMIR-TE DIBUIXOS NADALENCS PER PINTAR, clica aquí

– “QUIN NADAL!” és un conte inspirat en un quadre del segle XVII, “Nens captaires” d’autor desconegut. Dura 6 minuts i val la pena clicar aquí per veure’l i escoltar-lo (el trobaràs a la pestanya “renaixement i barroc”).

– Si vols pots contestar aquesta pregunta: QUÈ T’AGRADA DEL NADAL? (abans de respondre pensa-ho una mica)

Aquest any a l’Escola Jacint Verdaguer han vingut molts nens nous i a la nostra classe n’han vingut dos. En Cristian ha vingut de l’Equador i sap llegir molt bé. La Sandra que va venir una mica més tard, va venir de Torelló i és amiga de l’Eva, la Núria i la Tània. En Cristian té un germà gran que es diu Carlos. La Sandra també té un germà gran que es diu Cristian, es diu igual que el de la nostra classe. Jo abans era la segona que corria més de la classe però ara ho és la Sandra perquè corre molt i ara sóc la tercera. En Cristian de la nostra classe sap jugar molt bé a futbol.

Dijous passat vam anar al Teatre Auditori de Calldetenes a veure un espectacle amb actors i titelles de la companyia de Jordi Bertran: POEMES VISUALS. Era realment fantàstic! Ja us vaig dir que a mi m’havia agradat molt perquè era a la vegada poètic i, a voltes, còmic. També el vaig trobar molt creatiu ja que amb pocs recursos (esponja i quatre elements escenogràfics) aconseguien uns titelles, les lletres, molt i molt expressius. Ah! i no ens podem oblidar de la música i les onomatopeies: tota una mostra sonora espectacular!

Si voleu veure un vídeo mostrant un fragment d’aquest espectacle o altres treballs d’aquesta companyia cliqueu aquí.

I TU QUÈ EN PENSES DE L’ESPECTACLE?