La Judit ha escrit un conte molt bonic: LES ESTRELLES. És un regal de Nadal que us oferim des del nostre bloc.

Una nit estrellada de Nadal. Era meravellosa la nit, però a casa d’en Joan no podien fer el Nadal perquè al seu pare no li agradava el Nadal i el nen estava molt trist.

Cada any el nen li deia al seu pare: – Pare, puc anar a jugar al carrer i posar un arbre de Nadal?

El pare li contestava: – No, ja t’ho he dit un milió de cops que no! I si us plau, no i no ja no en parlem més!

I en Joan va dir: – Quin rollo, mai no puc celebrar el Nadal!- i també va dir – M’escaparé de casa. – I així ho va fer, es va escapar de casa i va anar al camp a mirar les  .

I va dir: – Que formós, els arbres s’han despullat i brillen les ! Però no veig la lluna. Que estrany, què deu passar? Ja ho miraré demà al matí.

Va decidir tornar i va entrar per la finestra, va pujar i es va rentar les dents.

Se’n va anar a dormir i va venir el pare del nen i li va dir: -Bona nit, fill meu.

L’endemà va dir: – Pare, puc anar a cantar? Si us plau.

– Va, ves-hi. M’has convençut. Vés a cantar però torna d’hora.

– Val papa.

– Quan tornis agafarem el camió i anirem a buscar un arbre de Nadal.

– Val papa.

– No pateixis fill.

– Moltes gràcies pare ets molt guai. Adéu.

– Un moment Joan. Vols que et compri un gos de veritat?

– Sí, si us plau. Adéu.

I era de nit i els nens i nenes encara cantaven. Van obrir el tendal i cantaven amb l’ajuda de les     i tots i totes deien: QUE FORMÓS!

De nadal08