A partir d’allò que hem parlat a classe hem treballat l’autorretrat. D’alguna manera cadascú ha fet d’artista i s’ha posat davant l’espill. La tècnica ha estat lliure: el dibuix, el guaix, collage, tractament d’imatges per ordinador, fotografia, etc.
Els resultats han estat molt interessants i en la majoria dels casos deixen veure una ironia i un sentit de l’humor molt grans. I en l’art, com en la vida, el riure és fonamental.






![PicsArt_1391411110051[1]](http://blocs.xtec.cat/gesart/files/2014/02/PicsArt_13914111100511-221x300.jpg)
Publicat dins de L'artista
|
Etiquetat com a ARTISTA, AUTORETRAT, HUMOR, IRONIA
El retrat és l’obra en què es descriu l’aspecte físic d’un personatge. La majoria de les vegades no es limita a una reproducció mecànica de l’individu, sinó que l’artista hi aboca la seva visió o sensibilitat, destacant aquells trets (físics, psiocològics, emocionals, etc.) que més li interessen, segons el seu gust, la seva sensibilitat o l’estil del moment.
Un tipus de retrat és l’autoretrat que l’artista fa d’ell mateix. Des del Renaixement n’hi ha molts exemples i en veurem alguns a classe. Ens serviran per a parlar d’alguns artistes, de les seves vides, del seu tarannà i molts cops de les seves excentricitats. Qui és l’artista? Al llarg de la història la manera de referir-s’hi ha variat. Anirem des de l’anònim medieval, passant pel geni renaixentista, el bohemi parisenc i fins a l’afirmació de Joseph Beuys que tothom pot ser un artista.

Actualment l’art el podem trobar en molts indrets: al carrer, en edificis públics i privats, galeries, etc. Però el museu continua sent l’espai on tradicionalment s’ha exhibit i s’ha conservat l’art. De museus n’hi ha de molts tipus arreu del món, amb col·leccions i concepcions diferents.
Els i les alumnes heu escollit alguns d’aquests museus i els heu visitat. Aquí deixem els enllaços als seus llocs web:
Museu Picasso (Barcelona)
Museu Nacional del Prado (Madrid)
Museu del Louvre (París)
Hem establert alguns criteris per poder enfrontar-nos a una obra d’art sense morir en l’intent. Per això proposem una obra d’una autora propera i que podem veure al Museu d’Art Modern de Tarragona. Es tracta de l’escultura Silenci diari d’Ester Ferrando (1972).
Els alumnes han encetat un fòrum de debat entretingut. Les seves opinions les hem recollit a la classe i les hem compartit.

Ester Ferrando (Reus, 1972)
Silenci diari