L’art a la publicitat

Sovint la reacció del públic general envers l’art contemporani és de contingut escepticisme. Aquesta és la reacció que també observem quan mostrem als nostres alumnes moltes de les obres de l’art del segle XX.

Però si mirem detingudament al nostre entorn, podem trobar l’art en molts mitjans. El món de la publicitat n’és un. Les agències de publicitat i les grans marques sempre busquen el màxim impacte i han desenvolupat extraordinaris missatges a partir del retoc de grans obres de la història de l’art. Les obres de Salvador Dalí, Picasso, Leonardo Da Vinci, Andy Warhol, René Magritte, entre molts altres, demostren que sovint és tant quotidià que passa desapercebut.

Us deixem un exemple d’Audi inspirat en els dibuixos d’Escher. En podeu veure molts més clicant aquí.

 

Què és art?

art_esquema

Comencem preguntant-nos què és art. Hem posat en comú moltes idees, algunes d’elles preconcebudes, per tal d’entre tots arribar a una definició d’art.
Hem acordat que l’art és una forma de comunicació, i com en tota forma de comunicació, l’artista és l’emissor i nosaltres, el públic, en som els receptors. Mitjançant l’obra i el llenguatge emprat (escultura, pintura, arquitectura, fotografia, cinema, dansa, teatre, etc) ens ofereix un missatge, expressa sentiments, idees, reflexions, visions del món, etc.

Molt sovint el problema sorgeix quan el llenguatge emprat per l’artista, antic o contemporani, és desconegut per qui el rep. Llavors és molt difícil que s’estableixi la comunicació i la resposta entre el públic és coneguda: “no ho entenc, no m’agrada”.

Segurament cal anar més enllà i no buscar explicacions, simplement buscar el plaer estètic desinteressat. Com diu Kant, ens allibera de la voluntat i pot oferir-nos l’únic consol, pot oferir calma, serenitat, coneixement i saviesa.

L’artista

El retrat és l’obra en què es descriu l’aspecte físic d’un personatge. La majoria de les vegades no es limita a una reproducció mecànica de l’individu, sinó que l’artista hi aboca la seva visió o sensibilitat, destacant aquells trets (físics, psiocològics, emocionals, etc.) que més li interessen, segons el seu gust, la seva sensibilitat o l’estil del moment.

Un tipus de retrat és l’autoretrat que l’artista fa d’ell mateix. Des del Renaixement n’hi ha molts exemples i en veurem alguns a classe. Ens serviran per a parlar d’alguns artistes, de les seves vides, del seu tarannà i molts cops de les seves excentricitats. Qui és l’artista? Al llarg de la història la manera de referir-s’hi ha variat. Anirem des de l’anònim medieval, passant pel geni renaixentista, el bohemi parisenc i fins a l’afirmació de Joseph Beuys que tothom pot ser un artista.

artiga-21_desembre-2013

El museu

Actualment l’art el podem trobar en molts indrets: al carrer, en edificis públics i privats, galeries, etc. Però el museu continua sent l’espai on tradicionalment s’ha exhibit i s’ha conservat l’art. De museus n’hi ha de molts tipus arreu del món, amb col·leccions i concepcions diferents.

Els i les alumnes heu escollit alguns d’aquests museus i els heu visitat. Aquí deixem els enllaços als seus llocs web:

Museu Picasso (Barcelona)

Museu Nacional del Prado (Madrid)

Museu del Louvre (París)

 

I això és art?!

Hem establert alguns criteris per poder enfrontar-nos a una obra d’art sense morir en l’intent. Per això proposem una obra d’una autora propera i que podem veure al Museu d’Art Modern de Tarragona. Es tracta de l’escultura Silenci diari d’Ester Ferrando (1972).

Els alumnes han encetat un fòrum de debat entretingut. Les seves opinions les hem recollit a la classe i les hem compartit.

Ester Ferrando (Reus, 1972) Silenci diari

Ester Ferrando (Reus, 1972)
Silenci diari