Arxiu de l'autor: ifava

Quant a ifava

Ivan Favà és professor de Ciències Socials del Centre de Formació d'Adults Tarragona

L’art a la publicitat

Publicat el per
Respon

Sovint la reacció del públic general envers l’art contemporani és de contingut escepticisme. Aquesta és la reacció que també observem quan mostrem als nostres alumnes moltes de les obres de l’art del segle XX.

Però si mirem detingudament al nostre entorn, podem trobar l’art en molts mitjans. El món de la publicitat n’és un. Les agències de publicitat i les grans marques sempre busquen el màxim impacte i han desenvolupat extraordinaris missatges a partir del retoc de grans obres de la història de l’art. Les obres de Salvador Dalí, Picasso, Leonardo Da Vinci, Andy Warhol, René Magritte, entre molts altres, demostren que sovint és tant quotidià que passa desapercebut.

Us deixem un exemple d’Audi inspirat en els dibuixos d’Escher. En podeu veure molts més clicant aquí.

 

Vides d’artistes

Publicat el per
8

Les vides de molts artistes són sorprenents, per la seva excentricitat, perquè surten fora d’allò que considerem una vida normal o convencional. Això és en part perquè molts cops els artistes són personatges contradictoris (de fet la vida és contradicció), dotats d’una sensibilitat especial i moguts pel principi de la llibertat personal per davant de convencions i normes. Això ha fet que en el seu moment hagin portat la seva vida al límit i hagin estat incompresos o menystinguts, fins i tot marginats.

Ens hem apropat a la vida de dos artistes, Frida Kahlo (1907-1954) i Jackson Pollock (1912-1956). Ho hem fet a partir dels biopics (pel·lícula biogràfica) Frida (Julie Taymor, 2002) i Pollock (Ed Harris, 2000).

Diego y yo   pollock      images

Què és art?

Publicat el per
Respon

art_esquema

Comencem preguntant-nos què és art. Hem posat en comú moltes idees, algunes d’elles preconcebudes, per tal d’entre tots arribar a una definició d’art.
Hem acordat que l’art és una forma de comunicació, i com en tota forma de comunicació, l’artista és l’emissor i nosaltres, el públic, en som els receptors. Mitjançant l’obra i el llenguatge emprat (escultura, pintura, arquitectura, fotografia, cinema, dansa, teatre, etc) ens ofereix un missatge, expressa sentiments, idees, reflexions, visions del món, etc.

Molt sovint el problema sorgeix quan el llenguatge emprat per l’artista, antic o contemporani, és desconegut per qui el rep. Llavors és molt difícil que s’estableixi la comunicació i la resposta entre el públic és coneguda: “no ho entenc, no m’agrada”.

Segurament cal anar més enllà i no buscar explicacions, simplement buscar el plaer estètic desinteressat. Com diu Kant, ens allibera de la voluntat i pot oferir-nos l’únic consol, pot oferir calma, serenitat, coneixement i saviesa.

L’autoretrat

Publicat el per

A partir d’allò que hem parlat a classe hem treballat l’autorretrat. D’alguna manera cadascú ha fet d’artista i s’ha posat davant l’espill. La tècnica ha estat lliure: el dibuix, el guaix, collage, tractament d’imatges per ordinador, fotografia, etc.

Els resultats han estat molt interessants i en la majoria dels casos deixen veure una ironia i un sentit de l’humor molt grans. I en l’art, com en la vida, el riure és fonamental.

Dani Heredia Andrés Molina compotaDani altAqJyvYAQkfcVcoZtRu91voofR7gTrH7NsxMjGKvfOMUj Dani Martínez  Danii David Moncunill Javi Jose Albesa Mireia Moisés DobladoNúria MíguezIMG_20140213_16011820140217_163341PicsArt_1391411110051[1] Publicat dins de L'artista | Etiquetat com a , , ,

L’artista

Publicat el per
Respon

El retrat és l’obra en què es descriu l’aspecte físic d’un personatge. La majoria de les vegades no es limita a una reproducció mecànica de l’individu, sinó que l’artista hi aboca la seva visió o sensibilitat, destacant aquells trets (físics, psiocològics, emocionals, etc.) que més li interessen, segons el seu gust, la seva sensibilitat o l’estil del moment.

Un tipus de retrat és l’autoretrat que l’artista fa d’ell mateix. Des del Renaixement n’hi ha molts exemples i en veurem alguns a classe. Ens serviran per a parlar d’alguns artistes, de les seves vides, del seu tarannà i molts cops de les seves excentricitats. Qui és l’artista? Al llarg de la història la manera de referir-s’hi ha variat. Anirem des de l’anònim medieval, passant pel geni renaixentista, el bohemi parisenc i fins a l’afirmació de Joseph Beuys que tothom pot ser un artista.

artiga-21_desembre-2013

El museu

Publicat el per
Respon

Actualment l’art el podem trobar en molts indrets: al carrer, en edificis públics i privats, galeries, etc. Però el museu continua sent l’espai on tradicionalment s’ha exhibit i s’ha conservat l’art. De museus n’hi ha de molts tipus arreu del món, amb col·leccions i concepcions diferents.

Els i les alumnes heu escollit alguns d’aquests museus i els heu visitat. Aquí deixem els enllaços als seus llocs web:

Museu Picasso (Barcelona)

Museu Nacional del Prado (Madrid)

Museu del Louvre (París)

 

I això és art?!

Publicat el per
19

Hem establert alguns criteris per poder enfrontar-nos a una obra d’art sense morir en l’intent. Per això proposem una obra d’una autora propera i que podem veure al Museu d’Art Modern de Tarragona. Es tracta de l’escultura Silenci diari d’Ester Ferrando (1972).

Els alumnes han encetat un fòrum de debat entretingut. Les seves opinions les hem recollit a la classe i les hem compartit.

Ester Ferrando (Reus, 1972) Silenci diari

Ester Ferrando (Reus, 1972)
Silenci diari