L’art a la publicitat

Sovint la reacció del públic general envers l’art contemporani és de contingut escepticisme. Aquesta és la reacció que també observem quan mostrem als nostres alumnes moltes de les obres de l’art del segle XX.

Però si mirem detingudament al nostre entorn, podem trobar l’art en molts mitjans. El món de la publicitat n’és un. Les agències de publicitat i les grans marques sempre busquen el màxim impacte i han desenvolupat extraordinaris missatges a partir del retoc de grans obres de la història de l’art. Les obres de Salvador Dalí, Picasso, Leonardo Da Vinci, Andy Warhol, René Magritte, entre molts altres, demostren que sovint és tant quotidià que passa desapercebut.

Us deixem un exemple d’Audi inspirat en els dibuixos d’Escher. En podeu veure molts més clicant aquí.

 

Vides d’artistes

Les vides de molts artistes són sorprenents, per la seva excentricitat, perquè surten fora d’allò que considerem una vida normal o convencional. Això és en part perquè molts cops els artistes són personatges contradictoris (de fet la vida és contradicció), dotats d’una sensibilitat especial i moguts pel principi de la llibertat personal per davant de convencions i normes. Això ha fet que en el seu moment hagin portat la seva vida al límit i hagin estat incompresos o menystinguts, fins i tot marginats.

Ens hem apropat a la vida de dos artistes, Frida Kahlo (1907-1954) i Jackson Pollock (1912-1956). Ho hem fet a partir dels biopics (pel·lícula biogràfica) Frida (Julie Taymor, 2002) i Pollock (Ed Harris, 2000).

Diego y yo   pollock      images

Què és art?

art_esquema

Comencem preguntant-nos què és art. Hem posat en comú moltes idees, algunes d’elles preconcebudes, per tal d’entre tots arribar a una definició d’art.
Hem acordat que l’art és una forma de comunicació, i com en tota forma de comunicació, l’artista és l’emissor i nosaltres, el públic, en som els receptors. Mitjançant l’obra i el llenguatge emprat (escultura, pintura, arquitectura, fotografia, cinema, dansa, teatre, etc) ens ofereix un missatge, expressa sentiments, idees, reflexions, visions del món, etc.

Molt sovint el problema sorgeix quan el llenguatge emprat per l’artista, antic o contemporani, és desconegut per qui el rep. Llavors és molt difícil que s’estableixi la comunicació i la resposta entre el públic és coneguda: “no ho entenc, no m’agrada”.

Segurament cal anar més enllà i no buscar explicacions, simplement buscar el plaer estètic desinteressat. Com diu Kant, ens allibera de la voluntat i pot oferir-nos l’únic consol, pot oferir calma, serenitat, coneixement i saviesa.