Cal posar-se en la pell de les persones que ara estan vivint com a refugiats. Aquest poema de Joana Raspall ens recorda que el lloc on naixem és fruit de l’atzar i que la possibilitat de ser l’altre està sempre present.
Podries de Joana Raspall.
Podries
Joana Raspall. Com el plomissol, La Galera, 1998