Aquesta va ser la resposta de’n Joel després d’escoltar la història de la M.Pau. Per treballar el dia de la Pau, la classe dels dofins vam decidir que voliem saber què li passava a la M.Pau per estar tant trista. “Sóc la Pau”, un conte d’Anna Obiols amb il·lustracions de Subi va ser el punt de partida. Els dofins hem dit…
Si tingués la magia d’un drac…
- les bombes les convertiria amb globus. I els globus petarien i sortirien paperets de colors.
- les pistoles de veritat les convertiria en pistoles d’aigua per fer pessigolles i així poder riure tots junts.
- dels ocells morts amb una bareta màgica diria “adacadabra, pata de cabra” i faria que tinguessin vida i poguessin volar.
És per tot plegat que el nostre arbre és L’Arbre de les pessigolles. Perquè tots hem de riure sempre. Riure és divertit!!!
LA PAU
És igual que siguis
home o dona,
vell o jove,
obrer o pagès,
soldat, estudiant o comerciant,
és igual quina sigui
la teva creença política
o religiosa;
si et pregunten quina és la cosa
més important per a la
humanitat,
respon
primer,
després,
sempre:
LA PAU
