Perquè ara, al començament del segle XXI, tot i estar immersos de ple en l’era de les noves tecnologies, continua tenint sentit la narració de rondalles. Continuem constatant, dia a dia, que allò que les persones (de qualsevol edat) necessitem de veritat són les paraules: els xiquets i xiquetes a les escoles, els adolescents, els universitaris, els col·lectius de dones, els adults que acudeixen a sessions nocturnes en bars, els iaios en llars de jubilats, tothom.
Tots estem àvids de paraules, d’una miqueta d’atenció, d’una evasió momentània, d’una prova d’amor i d’un polsim de fantasia.
Quan contem una rondalla, estem donant satisfacció a totes aquestes necessitats de les persones: fem una pausa, en aquesta atrafegada vida, per prestar-los atenció; els oferim una història fantàstica per a que puguin evadir-se dels problemes o dels neguits de la quotidianitat, donant-los la possibilitat de viure altres vides. Amb tot això, els demostrem que ens importen, que els estimem. Contar una rondalla es converteix, doncs, en un acte d’amor i generositat que reforça els vincles afectius.
L’hora del conte és una estona en la qual les paraules, els personatges i les històries s’escapen dels llibres i s’instal·len en la veu i en les mans d’unes narradores.
A través de la narració oral d’històries i contes, els petits aprenen el món màgic de la literatura i comencen a descobrir aquest món ple d’imaginació, moments dolços, …
AMB UNES PARAULES I UN POLSIM DE MÀGIA JA HEM ARRIBAT AL PAÍS DELS CONTES
EL CICLE DE CONTES EL VAM COMENÇAR EL 16 DE FEBRER AMB “EL PEIX IRISAT”. AQUÍ HI HA L’ENLLAÇ PER A TOTS ELS PÙBLICS…
CONTE EL PEIX IRISAT
CONTINUEM AMB EL CONTE DEL 23 DE FEBRER: “LA BRUIXA I EL GAT”. TAMBÉ US ADJUNTEM LA PÀGINA WEB D’ON L’HEM TROBAT. NO ÉS DE CAP AUTOR, PEL QUE SABEM, PERÒ ENS DONA UNA BONA LLIÇÓ: ACCEPTAR ALS DEMÉS TAL I COM SÓN, DESCOBRINT EL QUE TENEN D’ESPECIAL I NO INTENTAR CANVIAR-LOS.
LA BRUIXA I EL GAT
